Per a altres significats, vegeu «Oneida (desambiguació)».

Els oneida són una nació de la Confederació Iroquesa, el qual nom prové d’o-nē-yot-de-á:gá "gent de la pedra", que deriva de la roca de granit que es trobava vora un dels seus poblats. Vivien a Nova York, i actualment encara hi viuen, però també a London (Ontario) i a la Reserva Oneida de Green Bay (Wisconsin).[1]

Infotaula de grup humàOneida

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Bandera de la nació Oneida

El 1960 eren 1.070 al Canadà, 974 a Nova York i 3.612 a Wisconsin. El 1990 hi havia 5.000 al Canadà i uns 200 parlants de la seva llengua segons Asher. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 15.361 a Nova York i 920 a Wisconsin, i 4.930 a la Reserva Oneida d'Ontario.

Reclamacions territorials modifica

El 1838 Daniel Bread (1800-1873) va ajudar a negociar un tractat per als Oneida a Wisconsin, afirmant la seva intenció de mantenir el seu espai territorial per la seva comunitat.[2] La quantitat de terra havia estat reduïda pels USA, tal com els havia passat als indis Menominee a Stockbridge.

Cornelius Hill va succeir a Daniel Bread com a cap després de la seva mort el 1873.[3] Durant dècades va lluitar contra la reubicació dels Oneida, així com la privatització de les terres comunes d'acord amb la Dawes Act de 1887,[4] que ho va permetre després d'un període de confiança de 25 anys. Hill, però, tenia la seu a Wisconsin i va morir el 1907, aparentment durant el període de confiança que expiraria al voltant de 1920. Després de la mort de Hill, William Rockwell, un conservador, va dirigir els Oneida a Nova York des de 1910 fins a 1960.[5]

Les dones activistes Oneida van impulsar les reivindicacions de terres tribals a principis del segle xx. Laura "Minnie" Cornelius Kellogg i el seu marit advocat, i Mary Cornelius Winder i la seva germana Delia Cornelius Waterman (de la nació índia d'Oneida de Nova York) van ser especialment influents a partir de 1920 en les reclamacions de terres.[6] Les dones treballaven des de casa seva a Prattsburg, Nova York i Oneida, Wisconsin.[5] Després de la Indian Reorganization Act de 1934,[7] Winder i la seva germana van contactar amb els Oneida de Wisconsin, i ambdues branques americanes de la nació van impulsar conjuntament la seva reivindicació de terres. En aquell moment, els Oneida restants a Nova York no tenien terra, i estaven subjectes als Onondaga compartint la seva reserva.[5] Van aprofitar l'aprovació de la Indian Claims Commission de 1946,[8] per presentar reclamacions contra el govern dels EUA.[5]

Oneides destacats modifica

Referències modifica

  1. «oneida». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 febrer 2023].
  2. Hauptman, Laurence M.; McLester, L. Gordon. Chief Daniel Bread and the Oneida Nation of Indians of Wisconsin (en anglès). University of Oklahoma Press, 2002, p. 94. ISBN 978-0-8061-3412-3. 
  3. Hauptman, Laurence M.; McLester, L. Gordon. The Oneida Indians in the Age of Allotment, 1860-1920 (en anglès). University of Oklahoma Press, 2006, p. 90. ISBN 978-0-8061-3752-0. 
  4. Carlson, Leonard A. «The Dawes Act and the Decline of Indian Farming» (en anglès). The Journal of Economic History, 38, 1, 1978-03, pàg. 274–276. DOI: 10.1017/S0022050700112197. ISSN: 1471-6372.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Hauptman, Laurence M. The Iroquois Struggle for Survival: World War II to Red Power (en anglès). Syracuse University Press, 1986-03-01, p. 187-189. ISBN 978-0-8156-2350-2. 
  6. Hauptman, Laurence M. An Oneida Indian in Foreign Waters: The Life of Chief Chapman Scanandoah, 1870-1953 (en anglès). Syracuse University Press, 2016-10-19, p. 192. ISBN 978-0-8156-5387-5. 
  7. Kelly, Lawrence C. «The Indian Reorganization Act: The Dream and the Reality». Pacific Historical Review, 44, 3, 1975, pàg. 291–312. DOI: 10.2307/3638029. ISSN: 0030-8684.
  8. Le Duc, Thomas «The Work of the Indian Claims Commission under the Act of 1946». Pacific Historical Review, 26, 1, 1957, pàg. 1–16. DOI: 10.2307/3637239. ISSN: 0030-8684.

Enllaços externs modifica