Onicòfors

(S'ha redirigit des de: Onicòfor)

Els onicòfors (Onycophora) constitueixen un fílum d'animals terrestres d'aspecte envellutat, semblants a les erugues, l'existència dels quals està registrada des del Cambrià. Estan estretament emparentats amb els artròpodes però els seus nombrosos parells d'apèndixs, els lobòpodes, no són realment articulats. Es coneixen 182 espècies.[1]

Infotaula d'ésser viuOnicòfors
Onychophora Modifica el valor a Wikidata
Velvet worm (2002).jpg
Onicòfor de la selva amazònica peruana
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumOnychophora Modifica el valor a Wikidata
Grube, 1853
Famílies
Peripatidae
Peripatopsidae
Distribució
Onychophora dis.png
Distribució dels onicòfors: Peripatidae en verd, Peripatopsidae en vermell

DescripcióModifica

Presenten un cos allargat, cilíndric i sense segmentar, tot i ser metamèrics. El cap té un parell de tentacles força llargs i anellats a la base dels quals es troben els ulls. La boca s'obre anteriorment en posició ventral i al voltant es troben tot un seguit de lòbuls cutanis. Tenen un parell de papil·les bucals contràctils, una a cada costat de la boca, que segreguen un líquid enganxifós que utilitzen per a capturar els petits artròpodes dels que s'alimenten. Les potes acaben en dues urpes.

ReproduccióModifica

Els onicòfors presenten diverses estratègies reproductives i poden ser:[2][3][4]

  • Ovípars: la femella pon ous dins els quals es desenvolupen les cries. N'és un exemple el gènere Ooperipatellus.
  • Ovovivípars: la femella pareix cries que s'han desenvolupat a un ou dins el seu cos. Peripatoides novaezealandiae i P. suteri són espècies ovovivípares.
  • Vivípars: les cries es desenvolupen dins l'úter de la mare i s'alimenten a partir dels nutrients que reben a través d'una placenta. Els onicòfors del gènere Peripatus es reprodueixen d'aquesta manera.

Les cries s'assemblen a les formes adultes si bé sovint són de color blanc. No reben atenció parental i a vegades poden ser devorades per la mare.

Hàbitat i distribucióModifica

El fílum compta en l'actualitat exclusivament amb formes terrestres dividides en dues famílies:[4]

Es coneoxen fòssils d'onicòfors des del Cambrià, per exemple als esquistos de Burgess Shale. La distribució actual és un reflex de la seva història evolutiva, ja que es troben en zones discontínues que corresponen a fragments del primitiu continent de Gondwana.

Habiten indrets foscs i humits, a la fusta en putrefacció, l'humus i sota les pedres.

ReferènciesModifica

  1. Zhang, Z.-Q. «Animal biodiversity: An introduction to higher-level classification and taxonomic richness» (en anglès). Zootaxa, 3148, 2011, pàg. 7–12.
  2. Paddy Ryan. 'Peripatus - Walking worms', Te Ara - the Encyclopedia of New Zealand, actualitzada 1-Març-09 URL: http://www.TeAra.govt.nz/en/peripatus/
  3. Monge-Nájera, J. (1994) "Reproductive trends, habitat type and body characteristics in velvet worms Onychophora" Rev. Bicl.Trop.42L3: 611-622. 1994 http://www.tropinature.com/biogeo/papers/Reproductive.pdf
  4. 4,0 4,1 "New Zealand Onychophora", Manaaki Whenua - Landcare Research, Nova Zelanda. Consultat el 8/12/2010. http://www.landcareresearch.co.nz/research/biosystematics/invertebrates/onychophora/

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Onicòfors