Onocleàcies

Família de plantes

Les onocleàcies (Onocleaceae) són una família de falgueres terrestres de l'ordre Polypodiales.[1] Consta d'unes cinc espècies pròpies en climes temperats del nord. Aquesta família està estretament relacionada amb la família Blechnaceae.[2]

Infotaula d'ésser viuOnocleàcies
Onocleaceae Modifica el valor a Wikidata

Matteuccia struthiopteris Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePolypodiopsida
OrdrePolypodiales
FamíliaOnocleaceae Modifica el valor a Wikidata
Pic.Serm., 1970
Gèneres

Característiques modifica

Tenen frondes molt dimòrfiques. Els seus rizomes són de vegades estolonífers (Matteuccia i Onocleopsis).[1]

Taxonomia modifica

Té cinc espècies en quatre gèneres,[3] per bé que els quatre gèneres, Matteuccia, Onoclea, Onocleopsis i Pentarhizidium, podrien ser inclosos dins del gènere Onoclea.[4]

Relacions filogenètiques modifica

El cladograma següent mostra les relacions entre les Onocleaceae i les altres famílies dins eupolypods II, basat en Lehtonen, 2011,[5] i Rothfels & al., 2012:[6]

Onocleaceae



Matteuccia struthiopteris (o Onoclea struthiopteris)



Onocleopsis hintonii (o Onoclea hintonii)





Onoclea sensibilis var interrupta



Onoclea sensibilis var sensibilis






Pentarhizidium orientale (o Onoclea orientalis)



Pentarhizidium intermedium (o Onoclea intermedia)




Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Alan R. Smith, Kathleen M. Pryer, Eric Schuettpelz, Petra Korall, Harald Schneider & Paul G. Wolf «A classification for extant ferns». Taxon, 55, 3, 2006, pàg. 705–731. DOI: 10.2307/25065646.
  2. US Department of Agriculture. Natural Resources Conservation Service. Matteuccia struthiopteris
  3. GJ Gastony and MC Ungerer «Molecular systematics and a revised taxonomy of the onocleoid ferns (Dryopteridaceae: Onocleeae)». American Journal of Botany. Botanical Society of America, 84, 6, 1997, p. 840–849. DOI: 10.2307/2445820.
  4. Maarten J. M. Christenhusz, Xian-Chun Zhang & Harald Schneider «A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns». Phytotaxa, 19, 2011, pàg. 7–54.
  5. Samuli Lehtonen «Towards Resolving the Complete Fern Tree of Life». PLoS ONE, 6, 10, 2011, pàg. e24851. doi:10.1371. Arxivat de l'original el 2012-08-08 [Consulta: 19 març 2014].
  6. Carl J. Rothfels, Anders Larsson, Li-Yaung Kuo, Petra Korall, Wen- Liang Chiou, Kathleen M. Pryer «Overcoming Deep Roots, Fast Rates, and Short Internodes to Resolve the Ancient Rapid Radiation of Eupolypod II Ferns». Systematic Biology, 61, 1, 2012, pàg. 70.