Onofre Manescal
Onofre Manescal (Barcelona segle xvi - segle xvii) fou un professor de teologia a la Universitat de Barcelona i rector de Sant Andreu de La Selva del Camp.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVI  Barcelona |
| Mort | segle XVII |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, catedràtic |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
Biografia modifica
Orador en llatí, català i castellà, va publicar alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, i fou conegut sobretot pel seu Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume II i història de la pèrdua d'Espanya, grandeses de Catalunya, comtes de Barcelona i reis d'Aragó, predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602, que volia ser un resum de la història, la geografia i les institucions catalanes, redactat amb molts castellanismes.
La seva defensa de la llengua catalana ha esdevingut famosa, i ha estat una de les fonts més citades en les apologies de Catalunya. Volia que li fos encarregada oficialment la composició d'una història de Catalunya però no ho va aconseguir. Fou un dels quatre censors de l'edició de la primera part de la Crònica de Pujades, el 1609.
La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva diverses d'obres que van formar part de la biblioteca personal de Manescal,[2] així com alguns exemples de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida.[3]
Referències modifica
- ↑ «Onofre Manescal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Base de dades Antics posseïdors: Manescal, Onofre». [Consulta: 11 maig 2020].
- González Fernández, Luís. «Honofre manescal y su Miscellanea de tres tratados (1611)», 2008. [Consulta: 21 febrer 2014].