Onofre Manescal

Onofre Manescal (Barcelona segle xvi - segle xvii) fou un professor de teologia a la Universitat de Barcelona i rector de Sant Andreu de La Selva del Camp.[1]

Infotaula de personaOnofre Manescal
Biografia
Naixementsegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriador i catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Orador en llatí, català i castellà, va publicar alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, i fou conegut sobretot pel seu Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume II i història de la pèrdua d'Espanya, grandeses de Catalunya, comtes de Barcelona i reis d'Aragó, predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602, que volia ser un resum de la història, la geografia i les institucions catalanes, redactat amb molts castellanismes.

La seva defensa de la llengua catalana ha esdevingut famosa, i ha estat una de les fonts més citades en les apologies de Catalunya. Volia que li fos encarregada oficialment la composició d'una història de Catalunya però no ho va aconseguir. Fou un dels quatre censors de l'edició de la primera part de la Crònica de Pujades, el 1609.

La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva diverses d’obres que van formar part de la biblioteca personal de Manescal,[2] així com alguns exemples de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida.[3]

ReferènciesModifica

  1. «Onofre Manescal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic». [Consulta: 11 maig 2020].
  3. «Base de dades Antics posseïdors: Manescal, Onofre». [Consulta: 11 maig 2020].