Obre el menú principal

Els opistoconts (Opisthokonta grec: οπίσθω- (opistho-) = "posterior" + κοντός (kontos) = flagel) són un clade molt divers d'eucariotes que inclou els regnes dels animals i els fongs, juntament amb l'embrancament dels coanozous. És un grup fortament recolzat com a monofilètic tant per l'estudi genètic com per l'estudi de les estructures cel·lulars. Una característica comuna és que les cèl·lules flagel·lades es propulsen mercès a un flagel posterior. És el que dóna el seu nom al clade. En canvi, les cèl·lules flagel·lades d'altres grups eucariotes es propulsen amb un flagel anterior.

Infotaula d'ésser viuOpistoconts
Opisthokonta
Opisthokonta diversity.JPG
Període
Proterozoic – recent
Taxonomia
Super-regneEukaryota
SubdominiUnikonta
Sense valorOpisthokonta
Cavalier-Smith, 1987
Subgrups
Choanoflagellatea
Corallochytridae
Mesomycetozoea
Nucleariidae
Modifica les dades a Wikidata

L'estret parentiu entre els animals i els fongs va ser suggerit per en Cavalier-Smith el 1987, a partir de l'estudi de les estructures cel·lulars, donant-li el nom científic d'Opisthokonta, i va ser més tard confirmat per estudis genètics independents. Les primeres classificacions filogèniques els situaven molt pròxims a les plantes i altres grups amb mitocondris de morfologies aparentment semblants, però s'ha vist que no és un bon patró per a la classifiacció. En Cavalier-Smithi i l'Stechmann varen proposar la teoria que dels eucariotes uniflagel·lats com els opistoconts i els amebozous, col·lectivament anomenats uniconts, varen divergir els altres eucariotes biflagel·lats anomenats biconts.

CladogramaModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Opistoconts  
  • Cavalier-Smith, T. (1987). The origin of fungi and pseudofungi. In A.D.M. Rayer i cols. eds. Evolutionary biology of Fungi, p. 339-353.
  • Wainwright P.O. i cols. (1993). Monophyletic origins of the metazoa: an evolutionary link with fungi. Science 260: 340-342.
  • Stechmann, A & T Cavalier-Smith (2002). Rooting the eukaryote tree by using a derived gene fusion. Science 297: 89–91.