Orbili Pupil (en llatí Orbilius Pupillus) (113 aC-vers 14 aC) va ser un gramàtic romà i mestre d'escola, conegut perquè va ser el mestre d'Horaci, que l'anomena plagosus (pegaire, amic dels cops), per les pallisses que donava als seus deixebles quan no pronunciaven bé els obscurs versos de Livi Andrònic.

Infotaula de personaOrbili Pupil
Benevento Cattedrale Orbilio.jpg
Biografia
Naixement(la) Lucius Orbilius Pupillus
c. 113 aC
Benevent (Itàlia)
Mort13 aC (99/100 anys)
Roma
Activitat
OcupacióGramàtic
PeríodeImperi Romà
Modifica les dades a Wikidata

Orbili, a qui Suetoni anomena Luci Orbili, era natural de Benevent i des de la seva joventut es va dedicar a l'estudi de la literatura però per la mort dels seus pares, que van morir el mateix dia a mans dels seus enemics, va haver de servir d'assistent de magistrats i després com a soldat a Macedònia. Va tornar més tard a la seva ciutat natal i va seguir els seus estudis i als 50 anys se'n va anar a Roma durant el consolat de Ciceró l'any 63 aC on va obrir una escola. Va obtenir bona reputació però pocs guanys i va passar la seva vellesa quasi en la indigència. Segurament ja tenia uns 60 anys quan Horaci va ser deixeble seu.

Va viure fins quasi els cent anys però molt abans ja havia perdut la memòria. Se li va erigir una estàtua al capitoli de Benevent. Va deixar un fill també anomenat Orbili, que va seguir la feina del pare, i un esclau del difunt, Escriboni, també deixeble seu, va arribar a certa notorietat com a gramàtic.

Va escriure un llibre citat per Suetoni amb el nom de Περιαλογος (Perialogos), paraula que no existeix ni en llatí ni en grec, i que podria ser en realitat Περί ἄλγεος (Peri Algeos, el dolor) o bé Paedagogus. Una altra proposta és περιαυτὸλογος (Periautologos), paraula també sense significat.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orbili Pupil