Obre el menú principal
Aquest article tracta sobre l'orde monàstic femení. Si cerqueu l'orde de cavalleria, vegeu «Orde Suprem de la Santíssima Anunciació».
No s'ha de confondre amb Orde de l'Anunciació de Santa Maria.

L'Orde de la Santíssima Anunciació, en llatí Ordo SS. Annuntiationis, és un orde monàstic femení. Les monges de l'orde, anomenades popularment Annunziate Turchine o Celesti (Anunciacions Turqueses o Celests, pel color blau de l'hàbit) posposen al seu nom les sigle O.SS.A.

Infotaula d'ordeAnunciates Turqueses
Tipus Monàstic de clausura, femení
Nom oficial Orde de la Santíssima Anunciació
Nom oficial llatí Ordo Sanctissimae Annuntiationis
Sigles O.SS.A.
Altres noms Monges de l'Anunciació Italianes, Turchine (Turqueses), Celesti (Celests), Anunciates Italianes
Hàbit Hàbit blanc, escapulari, capa de color blau turquesa, vel negre
Objectiu Vida contemplativa i pregària
Fundació 5 d'agost de 1604, Gènova per Beata Maria Vittoria De Fornari Strata, Stefano Centurione i Vincentina Lomellini
Aprovat per Pau V, en 6 d'agost de 1613 (autorització provisional: 15 de març de 1604, per Climent VIII
Regla Regla de Sant Agustí
Patrons Mare de Déu, en la seva Anunciació
Primera fundació Convent de Gènova, 1604
Fundacions destacades Roma (1676), Gènova (casa mare); Barbarín (Navarra, Monasterio de la Anunciación). Tancats: París, Hildesheim, Viena, Vesoul, Nancy, Champlitte
Fundacions a terres de parla catalana No n'hi ha hagut mai
Persones destacades Venerable Camilla Orsini Borghese (Maria Vittoria Orsini Borghese)
Lloc web http://www.monacheordineannunziataceleste.it/
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

 
Església de l'antic monestir de l'orde a Roma

L'orde fou fundat a Gènova per Maria Vittoria De Fornari Strata (1562-1617) amb l'objectiu d'adorar el misteri del Verb Encarnat i honorar la maternitat de Maria. El dia 5 d'agost de 1604, les primeres cinc monges vestiren l'hàbit i començaren la vida de l'orde. Se'n consideren cofundadors els nobles Stefano Centurione i Vincentina Lomellini, esposa seva: foren ells qui obtingueren de la Santa Seu el permís per erigir el primer monestir, el 15 de març de 1604, com també la confirmació de la regla, el 6 d'agost de 1613.

Els començaments foren dificultosos, i en 1605 el monestir genovès estigué a punt d'unir-se a les Monges Carmelites Descalces. Consolidat l'orde, en 1612 les monges de Gènova fundaren la primera casa filial, a Pontarlier i l'orde tingué una ràpida difusió a França. En 1676 Maria Vittoria Orsini Borghese fundà un monestir, l'actual església de Santa Maria Annunziata delle Turchine, a Roma. En 1771 hi havia 71 monestirs de l'orde; la Revolució Francesa i els fets posteriors van fer que l'orde estigués a punt d'extingir-se. La beatificació de la fundadora, en 1828, va revifar-la, però amb una difusió molt menor que abans.

Carisma i difusióModifica

Les monges fan vots solemnes de pobresa, obediència i castedat, i viuen en estricta clausura. Porten un hàbit blanc amb escapulari i capa de color blau cel, dels que prenen el nom de "monges turqueses". Es dediquen a la pregària contemplativa i, per al seu sosteniment, fan confecció de robes i paraments sagrats, brodats i similars. La regla i l'espiritualitat es basen en la Regla de Sant Agustí.

En acabar 2008 l'orde tenia cinc monestirs, amb 29 monges.

BibliografiaModifica