Un orde redemptor és un institut de perfecció catòlic, sobretot ordes mendicants, els membres del qual tenen com a missió i carisma l'alliberament i rescat (la redempció) de cristians captius. Històricament, es van fundar a l'edat mitjana per alliberar captius cristians en mans d'infidels: presoners dels musulmans durant les Croades o arran de guerres, incursions o pirateria. Els frares reunien diners, demanant almoina, per dedicar-los a pagar el rescat demanat o, en molts casos, s'oferien per bescanviar-se pels presoners: es deixava lliure el presoner, i el frare ocupava el seu lloc a la presó, fins que n'era alliberat o hi moria, essent això assumit com un martiri.[1]

Des del segle xix quan el primitiu objectiu va perdre part del sentit, aquests ordes es dediquen a l'assistència espiritual i material dels presoners per qualsevol raó, malalts en hospitals o "captius" d'addiccions (treball social amb drogoaddictes, ludòpates, etc.), marginats socials i grups desafavorits, treballant en aquests casos per alliberar-los d'aquest nou tipus de presó que impedeixen de desenvolupar la seva vida.

Els principals ordes redemptors han estat: l'Orde de la Santíssima Trinitat, fundat en 1194 per Sant Joan de Mata per a l'alliberament dels captius dels musulmans; i l'Orde de la Mercè, fundat en 1218 per Sant Pere Nolasc i Ramon de Penyafort amb el mateix objectiu. També incorporaren aquest objectiu alguns ordes militars com els Cavallers de Sant Tomàs, l'Orde del Sant Sepulcre o l'Orde del Sant Redemptor i el de Monfragüe.

Bibliografia modifica

  1. , Pierre Hélyot. Dictionnaire des ordres religieux, ou, Histoire des ordres monastiques, religieux et militaires et des congrégations séculières de l'un et de l'autre sexe, qui ont été établies jusqu'à présent, 1863, p. 928