Obre el menú principal

L'Orde de Cadonh o Orde de la Gran Selva (en llatí Ordo Caduini) i l’Orde de Dalon, foren dos ordes monàstics fundats el 1114 com a reforma de l'Orde de Sant Benet, formats pels monestirs dependents, respectivament, de l'Abadia de Cadonh (Dordonya, Aquitània) i l’Abadia de Dalon (Sent Trían, Dordonya). Els dos foren fundats per Gerard de Sales. El primer va subsistir fins al 1160, quan els últims monestirs de l'orde, com Vieux Châtelliers, s'integraren a l'Orde del Cister, procés que havia començat el 1119, quan Cadonh mateix ho va fer. Tots els monestirs de l’Orde de Dalon passaren al Cister en 1162.

Infotaula d'ordeOrde de Cadonh, o de
Gran Selva
Cadouin-Esglesia.jpg
Abadia de Cadonh
Tipus Monàstic
Nom oficial Orde de Cadonh
Nom oficial llatí Ordo Caduini
Hàbit Túnica, escapulari i caputxa negres
Objectiu Vida contemplativa i treball manual
Fundació ca. 1114 (a partir d'una comunitat d'eremites), Abadia de Cadonh (Dordonya, Aquitània per beat Gerard de Sales
Regla Regla de Sant Benet, s. V
Patrons Sant Benet de Núrsia
Supressió Entre 1119 i 1160, integració dels monestirs a l'Orde del Cister
Branques i reformes És reforma de l'Orde Cluniacenc
Fundacions destacades Gran Selva, Châtelliers, Le Pin
Fundacions a terres de parla catalana No n'hi hagué
Modifica les dades a Wikidata
Infotaula d'ordeOrde de Dalon
Loc-Dieu Abbey.jpg
Abadia de Loc-Dieu
Tipus Monàstic
Nom oficial Orde de Dalon
Nom oficial llatí Ordo Daloni
Hàbit Túnica, escapulari i caputxa negres
Objectiu Vida contemplativa i treball manual
Fundació ca. 1114 (a partir d'una comunitat d'eremites), Abadia de Dalon (Sent Trían, Dordonya, Aquitània per beat Gerard de Sales
Regla Regla de Sant Benet, s. V
Patrons Sant Benet de Núrsia
Supressió 1162, integració dels monestirs a l'Orde del Cister, a l’abadia de Pontigny
Branques i reformes És reforma de l'Orde Cluniacenc
Fundacions destacades Loc-Dieu, Bon Leuc, Aubignac
Fundacions a terres de parla catalana No n'hi hagué
Persones destacades Roger de Dalon, Ameli de Dalon
Modifica les dades a Wikidata

FundacióModifica

Gerard de Sales, desitjós de fer vida eremítica, es va retirar com a eremita al bosc de Dalon (Sent Trían, Dordonya). Al voltant seu s'aplegaren deixebles que el volien i imitar; amb ells, en 1113 va fundar a Lo Boisson de Cadonh una primera comunitat (l'abadia de Cadonh, però, no es fundaria fins al 1115) i en 1114, a Dalon (Sent Trían, Llemosí), en unes terres donades per Gerard i Golferid de Lastours i amb l'ajut i la direcció espiritual de Robert d'Arbrissel, que després fundaria l'Orde de Fontevrault, l'abadia de Dalon. Va posar les dues comunitats sota la Regla de Sant Benet amb el rigor i la disciplina originals, que considerava que s'havien perdut. Era una actitud similar a la que havia portat, quinze anys abans, a la fundació de l'orde cistercenc, que Gerard prengué com a model.

A partir de Cadonh i Dalon, Gerard continuà fundant altres comunitats monàstiques amb el mateix estil de vida, constituint una congregació que fou coneguda com a Orde de Cadonh. De fet, es pot parlar de dues congregacions formades per les fundacions de Cadonh i Dalon, respectivament.[1]

Bernat de Claravall visità el fundador a la Gran Selva i en digué que "governava els seus religiosos meravellosament, amb les seves paraules i exemples. No tenien cap regla escrita, sinó la vida santa i admirable de Gerard que era llur regla viva i animada, en la solitud de Dalon."

A partir de la mort de Gerard, els monestirs de la congregació van anar integrant-se a l'obediència cistercenca, principalment a les abadies de Pontigny i Claravall. El procés havia començat en 1119, quan Cadonh va passar a dependre de Claravall; progressivament, altres van fer el mateix: la Gran Selva cap al 1050 (la tradició diu que en 1045), Vieux Châtelliers, on havia mort Gerard de Sales, en 1160. Dalon i els seus priorats s’adheriren a Pontigny en 1162.

Orde de CadonhModifica

En 1119 l'abadia de Cadonh, casa mare de la congregació, fou la primera a integrar-se a l'Orde del Cister, que llavors només comptava amb l'abadia de Cîteaux i els priorats que aquesta havia fundat.

Algunes abadies de l'ordeModifica

  • 1113: Notre-Dame de l'Assomption du Bournet (Courgeac, Charente, integrada al Cister en 1125)
  • 1114: abadia de la Gran Selva (en 1145)
  • 1115: abadia de Cadonh (en 1119)
  • 1119: abadia des Châtelliers (en 1160)
  • 1120: abadia de Le Pin (en 1141)

Orde de DalonModifica

L’abadia de Dalon havia estat fundada per Gerard en 1114. En morir, el bisbe Eustorgi de Llemotges presidí en 1120 l’elecció del nou abat, que fou l’eremita Roger de Dalon. Sota el seu abadiat, l’abadia fundà sis priorats.

En morir Roger (el 30 d’abril de 1159), els monjos de Dalon demanaren als cistercencs de Pontigny que els enviessin monjos instructors. En 1162, poc després d’haver elegit el tercer abat, Ameli, Dalon s’adherí a Pontigny i l’Orde del Cister, amb tots els seus priorats i dependències.

Els priorats eren (la majoria són al Llemosí):

A més, tenia una dotzena de granges al Perigús i el petit priorat de Sant Blai a Milhac de Nontron.

Vegeu tambéModifica

NotesModifica

  1. Constance H. Berman. The Cistercian evolution, p. 124. Sembla que les filials de Dalon s'adheriren en 1120 a Obanzine, mentre que les de Cadonh s'integraven al Cister o romanien autònomes.

BibliografiaModifica