Orde militar

una de diverses societats cristianes de cavallers
(S'ha redirigit des de: Ordes militars)
No s'ha de confondre amb orde de cavalleria.

Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos. Per a alguns historiadors[1] l'origen ideològic d'aquest tipus d'institucions es trobaria en la cristianització del concepte islàmic de guerra santa, mentre que per a uns altres estaria lligat simplement al de peregrinació i croada, de tota manera sembla que el seu model institucional es troba no solament en l'aspecte monacal, sinó també en la confraria hospitalària, associada al món de les peregrinacions.

En ser les croades un fenomen d'arrel religiosa i eclesiàstica, va produir conseqüències variades i importants més enllà de l'àmbit de Terra Santa. Algunes d'elles van ser duradores i van influir en aspectes molt diversos durant segles. Prenent com argument la necessitat de finançar expedicions i ajudes, el poder pontifical va augmentar el seu pes i extensió arreu d'Europa.

L'apel·lació a la croada es va fer sovint amb finalitats diferents de les pròpies dels seus orígens, així, el desenvolupament dels ordes militars, creades en principi per a contribuir a la defensa del llevant llatí, i la seva difusió en altres territoris, va generar situacions polítiques que, al principi, no s'havien previst.

Origen i evolució

modifica

No eren institucions exclusivament masculines, les monges podien associar-se a un convent de l'orde. Altra característica a destacar és que els religiosos podien estar, i de fet sovint estaven, subordinats a germans no ordenats. De fet la majoria dels membres no eren religiosos.

Els ordes militars estaven subjectes directament a la jurisdicció pontifícia i es regirien per una regla monàstica, que solia ser la benedictina, en el que era compatible amb la finalitat de l'orde, que va anar la guerra contra els infidels en defensa dels Sants Llocs o d'altres territoris de la cristiandat, i amb la condició dels seus membres, seglars i cavallers o escuders.

No obstant això, l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (hospitalers) havia nascut abans, entorn de 1048. La croada va impulsar als hospitalaris a defensar i protegir els pelegrins, i amb això a adoptar una organització militar entre 1120 i 1160; a ella es va destinar la renda de moltes donacions rebudes arreu d'Europa i, sens dubte, va anar l'aspecte que va inspirar a altres ordes que van prendre als santjoanistes com a model. L'Orde del Temple (templers) va mancar d'aquella faceta assistencial doncs va néixer com una agrupació de cavallers, a Jerusalem.

La pèrdua de Terra Santa va produir als ordes una greu crisi de supervivència. Els projectes de fondre a l'Hospital i al Temple en una no es van realitzar. Els hospitalaris tenien major capacitat d'adaptació per la importància de les seves funcions assistencials i perquè es van fer càrrec de la defensa de l'illa de Rodes. Els Templers, en canvi, no comptaven amb aquells arguments i, a més, la seva activitat financera els havia involucrat en la vida política d'alguns regnes. En altres àmbits d'expansió de la cristiandat occidental van sorgir també ordes militars, emparades igualment per la idea de croada encara que en la pràctica les seves finalitats i interessos no eren els mateixos que s'havien manifestat en Terra Santa. Els Cavallers Teutònics tenen el seu origen en la segona croada, i actuen en Llevant fins a finals del segle xiii.

La necessitat d'organitzar millor la lluita contra els musulmans va provocar l'aparició de confraries i ordes militars en la península ibèrica cristiana des del segon quart del segle xii. Templers i hospitalers van tenir forta presència i importants senyorius en la Corona d'Aragó, però molt menys a Castella: després de la dissolució dels primers en 1312, els seus béns van servir per a fundar l'orde de Montesa a la Corona d’Aragó i el de Crist a Portugal. El fenomen singular més important va ocórrer en els regnes de Lleó i Castella, on va haver ordes militars autòctons que van tenir un gran desenvolupament: Calatrava a Castella des de 1157, Alcántara a Lleó i Sant Jaume en ambdós regnes des de 1175, aproximadament. El mateix va succeir al Regne de Portugal, amb l'Orde d'Avís.

L'activitat fonamental dels Ordes Militars hispànics era la de combatre en la Península als infidels. Des dels seus orígens es va considerar la possibilitat que actuessin en altres àmbits en defensa de la cristiandat. Així, quan en 1172 els frares d'Àvila es van afiliar a l'orde de Sant Jaume, van prometre ajudar-la a expulsar els moros de Castella, per a posteriorment, si així ho decidia el mestre, del Marroc i finalment de Jerusalem.

Declivi

modifica

Finalment, els Ordes militars es van convertir en un instrument de poder emprat pels monarques hispans en les lluites entre els regnes cristians, especialment a la fi del segle xii quan els enfrontaments entre Castella, Lleó i Portugal estaven a l'ordre del dia. Gràcies a la intervenció militar dels ordes militars en la Península van sorgir impressionants senyorius, que en part van contribuir a centrar l'atenció vers ells.

Presència femenina

modifica

Alguns ordes militars tingueren branques femenines, normalment ordes monàstics de vida contemplativa vivien les dones familiars dels cavallers de l'orde.

Ordes militars

modifica
Data de fundació Data de desaparició Nom Origen
1084
ca. 1100: orde militar
1789
Continua com a Sobirà Orde Militar de Malta
Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem[2] o
Orde de Malta[2]
Jerusalem i Roma
ca. 1098
ca. 1142: militar
1498
passa als Cavallers de Rodes
Orde de Sant Llàtzer Jerusalem
1099 1489
1847: orde honorífic i benèfic
Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem[2] Jerusalem i Roma
ca. 1110 1656 Betlemitans o Orde Militar dels Crucífers de l'Estrella Roja en Camp Blau Betlem (Terra Santa)
1118
1120: militar
1312 Orde del Temple Jerusalem
1122 1136
integració a l'Orde de Monreal
Confraria de Belchite Belchite (Aragó)
1124 1143
integració a l'Orde del Temple
Orde de Monreal Monreal del Campo (Aragó)
1137 ca. 1983 Orde de Roncesvalls Roncesvalls (Navarra)
ca. 1150 1526 Cavallers de la Creu de Sant Esteve Rei Jerusalem i Regne d'Hongria
1158 1871-1875: orde honorífic Orde de Calatrava[2] Corona de Castella
1120-1162 1793-1797 Orde d'Aubrac Aubrac (Occitània)
1166 1834
1894: orde honorífic
Milícia d'Évora, després Orde de Sant Benet d'Avís o orde d'Aviz[3] Portugal
1170 1171: es converteix en Orde de Sant Jaume Cavallers de Càceres Càceres
1170-1180 1587
incorporació a l'Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir
Orde de Sant Jaume d'Altopascio o Hospitalers de Sant Jaume Altopascio (Toscana)
1171
segons una llegenda, el 848
1523: orde de cavalleria Orde de Sant Jaume[2] o de Sant Jaume de l'Espasa Lleó
ca. 1172 1180 ca.
s'integra a l'Orde de Sant Jaume
Orde de Sant Marc de Lleó[4] Castella
1173 1196
part s'integra a l'Orde del Temple i part forma l'Orde de Monfragüe
Orde de Montjoie, Orde d'Alfambra o Orde del Santíssim Redemptor Castella
1184-1194 abans de 1376 Orde d'Alcalá de la Selva Corona d'Aragó
1190
1192: militar
1809
orde de cavalleria i benèfic
Orde Teutònic Sacre Imperi Romanogermànic
1191 1538 Cavallers de Sant Tomàs Acre (Terra Santa)
1196 1221
Passa a l'Orde de Calatrava
Orde de Monfragüe[2] Corona de Castella
final s. XII 1607 Orde de Santa Cristina de Somport Somport, Regne d'Aragó
1201 1399
s'integra a l'Orde de Montesa
Orde de Sant Jordi d'Alfama Corona d'Aragó
1202 1237
s'integra a l'Orde Teutònic
Germans Livonis de l'Espasa Livònia
ca. 1216 1237
integrat a l'Orde Teutònic
Orde de Dobrin[5] Polònia
ca. 1218 ca. 1350
forma el Tercer Orde de Sant Domènec
Milícia de la Fe de Jesucrist Occitània
1226-1231 1276 Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau o Orde de l'Espasa Aush (Gascunya)
1233 1261
forma la Milícia de Maria Gloriosa
Milícia de Jesucrist Parma
1233 Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja Praga (Bohèmia)
1261 1559 Milícia de Maria Gloriosa Bolonya (Itàlia)
1272 1280 Orde de Santa Maria d'Espanya Cartagena
1317 1587: orde honorífic Orde de Montesa[2][6] Regne de València (Corona d'Aragó)
1319 1834: orde honorífic Orde de Crist[2][7] Portugal
1408 ca. 1453 Orde del Drac Bòsnia (Regne d'Hongria, Sacre Imperi Romanogermànic)
1459 1484
1479
Orde de Santa Maria de Betlem
Sacre Orde de la Companyia de Jesucrist
Roma i Lemnos (Grècia)
1545 1580
1588-1809: orde honorífic
Col·legi dels Cavallers de Loreto Loreto (Ancona) i Estats Pontificis
1561 1859: orde dinàstic honorífic Orde de Sant Esteve Papa i Màrtir Gran Ducat de Toscana

Referències

modifica
  1. Balard, Michel. La Papaut Et Les Croisades (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2011, p.49. ISBN 1409430073. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Encara segueix activa
  3. Abans coneguda com a Orde d'Évora; branca de l'Orde de Calatrava.
  4. Absorbida per l'Orde de Sant Jaume cap al 1180.
  5. Fratres Milites Christi de Dobrzyń, absorbits per l'Orde Teutònic l'any 1228.
  6. Els primers membres procedeixen de l'orde de Calatrava; va obtenir els béns dels templers al regne de València.
  7. Va obtenir els béns dels templers; el primer gran mestre procedia de l'orde d'Aviz.