Ordre Laconia
L'anomenada Ordre Laconia (en alemany Laconia-Befehl), de no rescatar els supervivents dels vaixells aliats enfonsats, fou la resposta del Großadmiral Karl Dönitz al desafortunat incident del Laconia, durant la Segona Guerra Mundial.
Tipus | ordre militar | ||
---|---|---|---|
Data | 17 setembre 1942 | ||
Autor | Karl Dönitz | ||
Abans d'aquest incident, els vaixells de la Kriegsmarine tenien per costum recollir els supervivents dels vaixells aliats que acabaven d'enfonsar. Però el setembre del 1942, davant les costes de l'Àfrica Occidental, a l'oceà Atlàntic, quan diversos vaixells alemanys, incloent els submarins U 156, U 506 i U 507, miraven de rescatar els supervivents del vaixell de passatgers britànic Laconia, foren atacats indiscriminadament per l'aviació americana, tot i haver informat abans als aliats que tenien a bord militars i civils aliats rescatats, inclosos un bon nombre de dones i nens.
L'ordre
modificaL'ordre deia així:
|
|
Els judicis de Nuremberg
modificaAquesta ordre, junt amb una altra del 1939 que no havia estat seguida estrictament, foren incloses entre els càrrecs dels Judicis de Nuremberg contra el Großadmiral Karl Dönitz, i van contribuir a condemnar-lo per "crims de guerra".