Orgue de Manuel Perez Molero

L'orgue de Manuel Pérez Molero és un orgue procedent del convent de monges clarisses de Santa María de Jesús (Àvila), construït en 1719.

Característiques

modifica

Ha estat actiu entre els segles XVII i XVIII. El moble és de fusta estucada i jastpiada que imita diferents marbres de colors, la façana té una decoració d'estilitzacions vegetals daurades, té un escut heràldic emmarcat amb motius de rocalla daurats i a la caixa de l'orgue es pot veure, a la tapa del secret, l'escut heràldic de la fundadora del convent, Maria Dávila, a la part central.

La façana presenta diversos jocs de tubs metàl·lics i el teclat està format per quaranta-cinc tecles, duu una inscripció a l'interior amb la firma del constructor, l'orguener Pérez Molero, i l'any de fabricació.[1]

Història

modifica

L'orgue procedeix del convent de monges clarisses de Santa María de Jesús (vulgo Gordillas), de la ciutat d'Àvila. En el llibre de comptes de 1716-1763, fol. 61, apareix la compra en els comptes de 1719-1722: "Los 4600 reales coste de cañuteria y caxa pagados a D. Manuel Perez Molero como consta de su recivo en 3 de Mayo de 1722. Y los 150 rs. restantes, coste de traer dicho organo y caxa desde Segovia."

Els escuts a la caixa són de la fundadora del convent, Da. María Dávila, i els seus dos marits Hernán Núñez de Arnalte i Fernando de Acuña.

És un orgue que s'ha utilitzat en diversos cicles de: La música al museu, al Museu de la Música de Barcelona.[2][3][4]


Tenim una virtualització d'aquest orgue duta a terme per en Pere Casulleras.

Referències

modifica
  1. «Orgue de Manuel Perez Molero». Museu de la música. [Consulta: 4 abril 2020].
  2. «Manuel Perez Molero». [Consulta: 4 abril 2020].
  3. Catalunya música-revista musical catalana. Barcelona: "[s.n.]", 1984. 
  4. Escalona, Josep Maria. L'orgue a Catalunya [Multimèdia: història i actualitat]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Promoció Cultural, 2000. ISBN 978-84-393-5217-4.