Oriflama

Revista juvenil catalana

Oriflama va ser una revista per a joves que va existir del 1961 al 1977 nascuda a Vic a l'empara del Bisbat.[1]

Infotaula de publicacions periòdiquesOriflama
Tipusrevista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1961 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1977 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temacultura catalana i català Modifica el valor a Wikidata
EditorialJosep Maria Huertas Claveria Modifica el valor a Wikidata
Publicat abisbat de Vic Modifica el valor a Wikidata

Va ser una de les millors revistes juvenils en català de tots els temps, factor que es va veure incrementat per la funció crítica i dinamitzadora que va assumir en un moment molt difícil. Amb una redacció amena i un grafisme modern, va ser un important element de defensa de la llengua i la cultura catalana, aconseguint lectors arreu del territori i en el conjunt dels Països Catalans.[2]

Va patir una sovintejada repressió per part de les autoritats en forma de multes, censures i d'altres entrebancs.[3] I els problemes econòmics van portar la revista a mans, primer, de Jordi Pujol (època de Banca Catalana) i més tard d'Anton Cañellas, però l'excessiva identificació de la capçalera amb el partit que liderava aquest darrer, que era Unió Democràtica de Catalunya, junt amb altres factors, van portar Oriflama a la seva desaparició el 1977.

Josep Maria Huertas Claveria en va ésser director.[4]

ReferènciesModifica

  1. «Catalunya, laboratori de creació i innovació». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 16 juliol 2013].
  2. Vallverdú, Marta. «Països catalans als anys 60. La proposta de Joan Fuster». L'Avenç, 472, octubre 2020. [Consulta: 26 octubre 2020].
  3. Aproximació a Oriflama
  4. Testimonis - Huertas Clavería, una lectura i el Mallorquí

Enllaços externsModifica