L'otòlit, (οτο, oto-, orella + λιθος, lithos, pedra), és una estructura de les màcules vestibulars del sàcul (màcula del sàcul) i de l'utricle (màcula de l'utricle). Així els otòlits estan situats en el laberint (orella interna).

Infotaula anatomiaOtòlit
Detalls
Llatístatoconium
Part deutricle, sàcul, otolith organ (en) Tradueix i otolithic membrane (en) Tradueix
Identificadors
TAA15.3.03.086
FMA77826 : multiaxialjeràrquic
Recursos externs
Grayp.1054
EB Onlinescience/otolith
Terminologia anatòmica
Modifica les dades a Wikidata

L'estatocònia o otocònia és la denominació genèrica de les concrecions que conté l'endolimfa a nivell de les taques acústiques, formades per matèria orgànica i per carbonats de calci i de magnesi, i respectivament. Les més grosses reben el citat nom d'otòlit, i les més petites, de pols acústica.[1]

El sàcul i l'utricle, són per tant, els òrgans amb otòlits. Són sensibles a la gravetat i l'acceleració lineal. A causa de la seva orientació al cap:

  • l'utricle és sensible a un canvi en el moviment horitzontal.
  • el sàcul dóna informació sobre l'acceleració vertical (per exemple, quan en un ascensor).

UsosModifica

Els otòlits de cert peixos (Lutjanidae, Sciaenidae, Epinephelus) són força grans. Antigament eren utilitzats per alguns pobles indígenes d'Amèrica com a amulet, com a moneda i per fer joieria.[2]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otòlit
  1. «estatocònia» (en català). Diccionari enciclopèdic de Medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A.. [Consulta: 21 setembre 2009].
  2. About Lucky Stones