Otòlit
L'otòlit, (οτο, oto-, orella + λιθος, lithos, pedra), és una estructura de les màcules vestibulars del sàcul (màcula del sàcul) i de l'utricle (màcula de l'utricle). Així els otòlits estan situats en el laberint (orella interna).
 | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | statoconium  |
| Part de | utricle, sàcul, otolith organ (en)  i otolithic membrane (en) |
| Identificadors | |
| TA | A15.3.03.086 |
| FMA | 77826 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.1054 |
| EB Online | science/otolith |
| Terminologia anatòmica | |
L'estatocònia o otocònia és la denominació genèrica de les concrecions que conté l'endolimfa a nivell de les taques acústiques, formades per matèria orgànica i per carbonats de calci i de magnesi, i respectivament. Les més grosses reben el citat nom d'otòlit, i les més petites, de pols acústica.[1]
El sàcul i l'utricle, són per tant, els òrgans amb otòlits. Són sensibles a la gravetat i l'acceleració lineal. A causa de la seva orientació al cap:
- l'utricle és sensible a un canvi en el moviment horitzontal.
- el sàcul dona informació sobre l'acceleració vertical (per exemple, quan en un ascensor).
Usos
modificaEls otòlits de certs peixos (Lutjanidae, Sciaenidae, Epinephelus) són força grans. Antigament eren utilitzats per alguns pobles indígenes d'Amèrica com a amulet, com a moneda i per fer joieria.[2]
Referències
modifica- ↑ «estatocònia». Diccionari enciclopèdic de Medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A.. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 21 setembre 2009].
- ↑ «About Lucky Stones». Arxivat de l'original el 2010-02-07. [Consulta: 9 febrer 2010].