L'otòlit, (οτο, oto-, orella + λιθος, lithos, pedra), és una estructura de les màcules vestibulars del sàcul (màcula del sàcul) i de l'utricle (màcula de l'utricle). Així els otòlits estan situats en el laberint (orella interna).

Infotaula anatomiaOtòlit
Detalls
Llatístatoconium Modifica el valor a Wikidata
Part deutricle, sàcul, otolith organ (en) Tradueix i otolithic membrane (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
TAA15.3.03.086 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 77826 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1054
EB Onlinescience/otolith Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

L'estatocònia o otocònia és la denominació genèrica de les concrecions que conté l'endolimfa a nivell de les taques acústiques, formades per matèria orgànica i per carbonats de calci i de magnesi, i respectivament. Les més grosses reben el citat nom d'otòlit, i les més petites, de pols acústica.[1]

El sàcul i l'utricle, són per tant, els òrgans amb otòlits. Són sensibles a la gravetat i l'acceleració lineal. A causa de la seva orientació al cap:

  • l'utricle és sensible a un canvi en el moviment horitzontal.
  • el sàcul dona informació sobre l'acceleració vertical (per exemple, quan en un ascensor).

UsosModifica

Els otòlits de cert peixos (Lutjanidae, Sciaenidae, Epinephelus) són força grans. Antigament eren utilitzats per alguns pobles indígenes d'Amèrica com a amulet, com a moneda i per fer joieria.[2]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otòlit
  1. «estatocònia». Diccionari enciclopèdic de Medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A.. [Consulta: 21 setembre 2009].
  2. «About Lucky Stones». Arxivat de l'original el 2010-02-07. [Consulta: 9 febrer 2010].