Otto van Veen
Otto van Veen, també conegut com a Otto Venius o Octavius Vaenis (Leiden, c. 1556 – Brussel·les, 6 de maig de 1629) va ser un pintor, dibuixant i humanista actiu a Anvers i Brussel·les a la fi del segle xvi i a començament del segle xvii.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1556 (Gregorià)  Leiden | ||
| Mort | 6 maig 1629 (72/73 anys) Brussel·les | ||
| Pintor de cambra | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura | ||
| Lloc de treball | Leiden Lieja Roma Anvers | ||
| Ocupació | pintor, dissenyador | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Retrat | ||
| Professors | Isaac Claesz. Swanenburgh, Jean Ramey (en)  , Federico Zuccaro i Dominicus Lampsonius | ||
| Alumnes | Peter Paul Rubens | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Fills | Gertrude Veen | ||
| Germans | Pieter van Veen Gijsbert van Veen | ||
Nascut el 1556 a Leiden on el seu pare era el burgmestre de la ciutat, la inestabilitat social que provocava la guerra dels Vuitanta Anys va fer que ell i la seva família canviés de residència vàries vegades, assentant-se finalment a Lieja. En aquesta ciutat el seu fill Otto, de dotze anys, va rebre l’educació del poeta – pintor Dominicus Lampsonious,[1] el qual l'encoratjà a estudiar les pintures dels mestres italians però sense caure en emular-los plenament.[2]
El 1575 va viatjar a Itàlia amb una carta de presentació del príncep-bisbe de Lieja dirigida al cardenal Cristoforo Madruzzo de Roma, la qual cosa li permeté la seva entrada al cercles humanístics més exclusius de la ciutat. A Roma s’hi estigué cinc anys, adoptà el sobrenom de ‘’Vaenius’’, i es convertí en un virtuós de les arts i les lletres, parlant de forma fluida diverses llengües. De Romà anà a Praga, on treballà a la cort de Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, i després a Munich, per l'arxiduc Ernest de Baviera. El 1583 o 1584 tornà a Leiden.[3]
A Brussel·les va ser pintor de la cort del governador dels Països Baixos espanyols, Alexandre I de Parma. Entre les seves obres destaquen el retaule El matrimoni místic de Santa Caterina, així com Autoretrat de l'artista amb la seva família.[3]
El 1592 es va traslladar a Anvers, on dirigí un important taller del que van sortir diversos coneguts llibres d'emblemes, i per ser, des de 1594 o 1595 fins a 1598, el mestre de Peter Paul Rubens. El seu paper com a artista humanista i culte a la manera clàssica (un pictor doctus) va influir en el jove Rubens, que se serviria d'aquest exemple.[4]
Referències
modifica- ↑ Schama, 1999, p. 82-82.
- ↑ Schama, 1999, p. 85.
- ↑ 3,0 3,1 Schama, 1999, p. 84.
- ↑ Belkin (1998): 26–28.
Bibliografia
modifica- Belkin, Kristin Lohse: Rubens. Phaidon Press, 1998. ISBN 0-7148-3412-2.
- Schama, Simon. Rembrandt's Eyes (en anglès). Nova York: Alfred A. Knopf, 1999. ISBN 0-679-40256-X.
