Mesura de l'oxigen dissolt mitjançant un fotòmetre multiparamètric

L'oxigenació es refereix a la quantitat d'oxigen en un mitjà. El nivell d'oxigenació de la sang s'empra com a sinònim de saturació d'oxigen, que descriu el grau de capacitat de transport d'oxigen de l'hemoglobina, normalment un 98-100% i es pot mesurar amb un pulsioxímetre.[1]

L'oxigenació també es refereix al procés d'afegir oxigen a un mitjà com l'aigua o als teixits corporals.

Oxigenació hiperbàricaModifica

S'estudia si la oxigenació de teixits humans pot prevenir malalties com l'artrosi i el càncer. L'oxigenació hiperbàrica (HBO2) és la teràpia d'inhalació d'oxigen (O2), a altes dosis, (saturació que s'acosta al 100 %), per períodes curts i sota pressió dins d'una cambra completament pressuritzada (per sobre d'1.5 atmosferes).[2]

Aquesta modalitat de tractament mèdic està indicada per a una sèrie de malalties molt ben delimitades. És important destacar que els efectes físics, fisiològics i bioquímics obtinguts mitjançant aquesta teràpia són deguts a la saturació d'oxigen a altes pressions; la cambra hiperbàrica sol ser el mitjà utilitzat per aconseguir-ho, ja que de qualsevol altra manera l'ambient de tractament no podria conformar-se. L'administració tòpica d'oxigen en una àrea aïllada del cos o de les extremitats no és oxigenació hiperbàrica.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Pulse Oximetry (a review) Anaesthesia UK 11 Sept 2004.
  2. National Research Council (U.S.). Committee on Hyperbaric Oxygenation. Fundamentals of Hyperbaric Medicine (en anglès). National Academies, 1966, p. 172–. NAP:14215.