Oxigenació (medi ambient)
L'oxigenació pot ser important per la sostenibilitat d'un ecosistema. L'oxigen insuficient (hipòxia ambiental) pot tenir lloc en masses d'aigua com les basses i els rius, i tendeixen a suprimir la presència d'organismes aerobis com els peixos. La desoxigenació incrementa la població relativa d'organismes anaerobis com les plantes i alguns bacteris, resultant en la mort de peixos i altres efectes adversos. Els efectes nets són els d'alterar l'equilibri en la natura per l'increment d'espècies anaeròbies per sobre de les aeròbies.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/WOA05_sea-surf_O2_AYool.png/220px-WOA05_sea-surf_O2_AYool.png)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/WOA05_180E_AOU_AYool.png/220px-WOA05_180E_AOU_AYool.png)
En els ambients aquàtics la saturació d'oxigen és una mesura relativa de la quantitat d'oxigen (O₂) dissolt en l'aigua. La supersaturació de vegades pot ser perjudicial per als organismes i causar danysa per descompressió. L'oxigen dissolt (DO) es mesura en unitats de mil·lilitres O₂ per litre (ml/L), mil·limols O₂ per litre (mmol/L), mil·ligrams O₂ per litre (mg/L) i mols O₂ per metre cúbic (mol/m³). Per exemple, en aigua dolça sota la pressió atmosfèrica a 20 °C, O₂ la saturació és a 9,1 mg/L.
Les taules de solubilitat (basades sobre la temperatura) i les correccions per a diferents salinitats i pressions es poden trobar al web USGS web site:[1]
On ln és el logaritme neperià i les altres variables prenen els següents valors:
A1 | = | -173.4292 | B1 | = | -0.033096 | |
A2 | = | 249.6339 | B2 | = | 0.014259 | |
A3 | = | 143.3483 | B3 | = | -0.001700 | |
A4 | = | -21.8492 | ||||
T | = | temperatura (kelvin) | S | = | salinitat (g/kg) |
Per convertir la DO calculada a dalt de ml/L a mg/L, multiplicar la resposta per (P/T)*0.55130, P=mmHg, T=Kelvin
El contingut d'oxigen en l'aigua es pot mesurar afegint quantitats iguals d'ions de manganès i de iode en una solució alcalina a una mostra d'aigua. Això es titula contra tiosulfat de sodi amb midó com indicador i es determina la concentració d'oxigen.
Referències
modifica- ↑ Weiss, R. «The solubility of nitrogen, oxygen, and argon in water and seawater». Deep-Sea Res., 17, 1970, pàg. 721–35.