Obre el menú principal

Pàmfila (Pamphila, Παμφίλη) fou una historiadora que va viure al temps de Neró. Segons el Suides era natural d'Epidaure, però Foci diu que era egípcia de naixement o descendència; potser va néixer a Epidaure d'una família procedent d'Egipte. En una obra diu que va viure durant trenta anys al costat del seu marit, del que no es va separar un moment, i que aquest va col·laborar en el seu llibre decisivament. El nom del seu marit és dubtós. Suides diu que era filla de Sotèrides i esposa de Socràtides, però en un altre passatge la fa esposa de Sotèrides. Foci parla de Sotèrides sense indicar si era el pare o el marit.

Infotaula de personaPàmfila
Biografia
Naixement Epidaure
Activitat
Ocupació Historiadora
Família
Cònjuge Sotèrides
Modifica les dades a Wikidata

ObresModifica

La seva obra principal, Comentaris històrics, és esmentada per diversos noms: ὑπομνήματα, o ὑπομνήματα ἱστορικά, o, συμμίκτων ἱστορικω̂ν ὑπομνημάτων λόγοι. Foci diu que donava informació de molts punts d'història i literatura, i que l'havia escrit a partir d'allò que havia après del seu marit i de les coses que coneixia escoltant les persones que freqüentaven casa seva, i que tenien fama i renom per la seva cultura. Ella personalment va recollir de les seves lectures allò que li semblava digne de menció i ho posà per escrit. El seu llibre va ser usat per Aule Gel·li i Diògenes Laerci, i el primer en va extreure les dades de naixement d'Hel·lànic, Heròdot, i Tucídides.

Foci diu que estava dividit en vuit llibres però Suides diu que eren trenta-tres, el que probablement és correcte, ja que Gel·li esmenta el llibre 29è i Laerci el 32è. Suides dóna també els títols d'altres obres seves:

  • Un Epítom de Ctèsies, en tres llibres.
  • Epítoms d'històries ἐπιτομαὶ ἱστοριω̂ν τε καὶ ἑτερω̂ν βιβλίων
  • Περὶ ἀμφισβητήσεων (Sobre les controvèrsies)
  • Περὶ ἀφροδισίων (Sobre els plaers amorosos)

Diògenes Laerci recull una endevinalla, extreta dels Comentaris que diu: "Un és el pare, dotze els fills, i cada un d'ells té trenta filles que tenen forma diferent. Unes són blanques i altres negres, i encara que són immortals, totes moren". Es refereix a l'any.[1][2]

ReferènciesModifica

  1. En grec la paraula dia és femenina, i per això es parla de trenta filles.
  2. Wolf, J. Ch.. Prosistas griegas: testimonios y fragmentos. Oviedo: KRK Ediciones, 2011, p. 169-173. ISBN 9788483673386.