Obre el menú principal

Pío Caro Baroja

director de cinema espanyol

BiografiaModifica

Baroja va néixer a Madrid el 5 d'abril de 1928, sent el quart fill de Rafael Caro Raggio i Carmen Baroja i Nessi. Va ser nebot de Pío Baroja i germà de Julio Caro Baroja. Va obtenir una Llicenciatura en Dret en la Universitat de Madrid. Posteriorment va emigrar a Mèxic, on va tenir el seu primer contacte amb el mitjà audiovisual, inicialment com a crític de cinema i més tard com a documentalista.

Després de la defunció de Pío Baroja, Caro va tornar a Espanya. A partir de llavors, juntament amb el seu germà Julio, es va dedicar a documentar el folklore espanyol, inicialment col·laborant amb NO-DO i posteriorment amb Televisió Espanyola.

Pío Caro també es va dedicar a escriure. Entre les seves obres es troben El gachupín, En busca de la juventud perdida i El águila y la serpiente i la memòria La barca de Caronte.

FilmografiaModifica

Com a directorModifica

  • El mayorazgo de Labraz (1983, minisèrie)
  • Navarra, las cuatro estaciones (1972)
  • Las vidrieras de la catedral de Toledo (1972)
  • De mar a mar por los Pirineos (1971)
  • El castillo medieval (1969)
  • La ciudad medieval (1969)
  • El pueblo medieval (1969)
  • Romería de la Virgen de la Peña (1969)
  • El País Vasco de Pío Baroja (1967)
  • El País Vasco (1966)
  • La última vuelta del camino (1965)
  • El Carnaval de Lanz (1964)
  • Los diablos danzantes (1964)
  • El Greco en Toledo (1959)
  • El entierro del conde de Orgaz (1959)

Com a guionistaModifica

  • De mar a mar por los Pirineos (1971)
  • Romería de la Virgen de la Peña (1969)
  • La última vuelta del camino (1965)
  • El Greco en Toledo (1959)
  • El entierro del conde de Orgaz (1959)

ReferènciesModifica

  1. Europa Press. «Mor el documentalista Pío Caro Baroja, nebot de l'escriptor Pío Baroja», 30-11-2015. [Consulta: 30 novembre 2015].