Segons la mitologia romana, Píram fou un jove babiloni. La font més coneguda de la seva història amorosa es troba en Les Metamorfosis.

Infotaula personatgePíram
Paphos - Pyrame et Thisbé.jpg
Mosaic romà amb la tragèdia de Píram i Tisbe (Pafos, Xipre)
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexehome Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaTisbe Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part dePíram i Tisbe Modifica el valor a Wikidata

S'enamorà de Tisbe, veïna seua, però no s'hi podia casar per l'oposició dels seus pares. Un dia, van prendre el comú acord d'escapar-se i trobar-se en un indret dels afores, al costat d'una morera. Tisbe hi arribà primer, però en veure un lleó que s'hi acostava cuità a amagar-se i en la fugida va perdre el vel. La fera l'estripà i el tacà amb la sang de la seua darrera víctima. Quan Píram hi arribà i trobà el vel allà abandonat, tement el pitjor, es matà amb el seu propi punyal. Tisbe, en tornar al lloc i trobar-se'l mort, es clavà el mateix punyal per morir al seu costat. La sang dels amants va regar la morera i va fer que els seus fruits, que fins aleshores havien estat blancs, es tornessin vermells.

El mite va ser recollit amb alteracions en el Decameró de Giovanni Boccaccio, centrant-se en la comunicació entre els amants a les seves llars i va servir de base per a Romeu i Julieta, especialment pel tràgic final on una falsa mort de la noia provoca la mort veritable dels dos amants.[1]

NotesModifica

  1. Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 176. ISBN 8429741461. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Píram