Pablo Runyan

artista panameny

Pablo Runyan Kelting (Panamà, 1925-Madrid, 14 de febrer de 2002) va ser un pintor realista i surrealista que va viure i va treballar a Madrid des de 1951 fins al dia de la seva defunció.

Infotaula de personaPablo Runyan

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Pablo Runyan Kelting Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1925 Modifica el valor a Wikidata
Ciutat de Panamà Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 2002 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0750352 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fill d'un famós metge especialitzat en malalties tropicals i una mare especialista en el cultiu dels bonsai, va viure a Panamà fins a 1943. Es mudà a Nova York i va conèixer a l'escriptora Anaïs Nin que es va fer la seva protectora. Ella el va introduir en l'elitista acadèmia de pintura Max Ernst. Va ser amic d'André Breton, Peggy Guggenheim, Max Ernst, Ava Gardner o Leonard Bernstein.[1]

Insegur al fet que dedicar-se, la literatura o la pintura, s'allisto d'antuvi en la marina mercant donant voltes al món, i aprofitant del viatge per a escriure una novel·la, fins a arribar a Europa. Va viure en Paris i Londres però finalment es va establir a Madrid el 1951, on va tornar a pintar i fent treballs en el cinema i teatre amb personalitats com Luís Buñuel o Carlos Saura. Amb Saura va treballar a Llanto por un bandido interpretant un pintor anglès retratant El Tempranillo, interpretat per Paco Rabal. Ava Gardner el va visitar freqüentment a la seva casa de Madrid, i la casa de Runyan es convertí en un lloc de trobada de personalitats del cinema i pintura.[2]

Des de 1970 es va dedicar exclusivament a la pintura, exposant les seves obres en Galeries com a Galeria Clan o Juana Mordo, i participant juntament amb artistes com Juan Prat en la Galeria Vandrès de Gloria Kirby, 1972,[3] amb Daniel Garbade a ARCO 1984, o Jaume Plensa, Eduardo Chillida i Antonio Saura en la Fundació Juan March, 1998.[4]

Exposicions individuals modifica

  • Instituto Nacional, Panamá, 1949 i 1950
  • Galería Clan (Tomas Seral), Madrid, España,1953
  • Galería Provenza, Tánger,1954
  • Galería Fernando Fe, Madrid, España, 1956
  • Galería Vandrés, Madrid, España, 1972
  • Galería Arvil, México D.F.1974
  • Galería Etienne de Causans, París, Francia,1981
  • Galería Juana Mordó, Madrid, España,1982
  • Commonwealth Club, San Francisco, California, Estados Unidos,1984
  • Galería Walcheturn de Zurich, ARCO, Madrid, España,1985
  • Sala C.A.I. Luzan, Zaragoza,1990

Premis modifica

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[5]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1967 Millor ambientació Si volvemos a vernos Guanyador

Referències modifica

  1. País, Ediciones El «Pablo Runyan, pintor panameño» (en castellà). , 18-02-2002 [Consulta: 6 febrer 2018].
  2. Ordóñez, Marcos. Beberse la vida: Ava Gardner en España (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España, 16 de novembre de 2011. ISBN 9788403130876 [Consulta: 6 febrer 2018]. 
  3. «ABC (Madrid) - 05/10/1972, p. 61 - ABC.es Hemeroteca» (en castellà). [Consulta: 6 febrer 2018].
  4. IMDB «Pablo Runyan» (en anglès). , 18-02-2002 [Consulta: 6 febrer 2018].
  5. «Premios del CEC a la producción española de 1967». CEC. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 21 octubre 2018].