La paciència és la capacitat mental que permet ajornar i controlar impulsos i perseverar en una conducta malgrat les dificultats. Es considera una virtut cardinal al cristianisme (anomenada temprança), oposada a la ira.[1] L'arquetip bíblic de la paciència és Job. La paciència es posa a prova amb provocacions alienes (reals o suposades), que augmenten les possibilitats de desfermar una reacció immediata i no esperar per obtenir un major guany (impulsivitat). Segons Sant Agustí, és la fortalesa de l'ànima enfront de les passions, en una línia similar al budisme.

Paciència, gravat de Hans Sebald Beham, 1540

Referències

modifica