Palau Anítxkov

El palau Anítxkov (en rus: Аничков дворец, Anítxkov dvorets) és un antic palau imperial de Sant Petersburg (Rússia) situat a la cruïlla de la Nevski Prospekt i el canal de la Fontanka.

Infotaula d'edifici Palau Anítxkov
Dades
Tipus	Palau i punt de referència
Part de	Ensemble of Anichkov Palace (en)
Arquitecte	Francesco Bartolomeo Rastrelli
Construcció	1754
Característiques
Estil arquitectònic	Barroc elisabetiano classicisme arquitectura barroca
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Tsentralny District (Rússia) (en)
Localització	avinguda Nevski, 39
59° 55′ 58″ N, 30° 20′ 23″ E
Lloc del patrimoni cultural federal a Rússia
Activitat
Fundador	Elisabet I de Rússia
Propietat de	Elisabet I de Rússia
Lloc web	anichkov.ru

Pont i palau Anítxkov el 1753

Història

El palau està situat en terrenys que originalment pertanyien a Antonio de Vieira, un dels estrangers que formaven part del cercle íntim de Pere I el Gran. El palau deu el seu nom al pont Anítxkov, que creua la Fontanka en aquest lloc. Va ser construït en un ostentós estil barroc, per servir de residència per la futura emperadriu Elisabet. Probablement va ser dissenyat pels arquitectes Bartolomeo Rastrelli i Mikhaïl Zemtsov, però no n'hi ha proves. La façana encarada a la Fontanka, donava inicialment l'antic riu amb aquest nom.

Les tasques de construcció varen durar 13 anys i un es van completar, el 1754, el palau fou ofert per l'emperadriu al seu favorit i quasi-marit, el comte Aleksis Razumovski. Després de la mort d'aquest últim, el palau va ser restituït a les possessions imperials, però va ser immediatament ofert per Caterina II al seu favorit, el príncep Potiomkin. L'arquitecte Ivan Starov, va ser encarregat el 1778-1779 per fer-hi modificacions importants per tal de convertir-lo en un edifici de neoclàssic. El palau va ser dotat en aquesta època d'un jardí dissenyat pel paisatgista anglès William Hould.

Després de la mort de Potiomkin, el palau va ser restaurat a la corona. Les darreres modificacions importants es van realitzar durant el regnat de l'emperador Alexandre I per Giacomo Quarenghi, que va fer la sala del gabinet imperial al llarg de l'avinguda Nevski. Aquesta edificació va ser construïda en un estil rigorosament neoclàssic, que per alguns no encaixa bé amb la resta del palau. Tres anys més tard, Alexandre cedí el palau a la seva germana la gran duquessa Helena de Rússia. Diversos arquitectes van treballar a partir de llavors a l'edifici, i l'interior va ser refet amb regularitat.

El palau al segle XX

El futur Alexandre III insuflà nova vida al palau. Fou allà que el seu fill, l'últim emperador de totes les Rússies Nicolau II, va passar la seva infantesa. Fou la seu de nombroses celebracions de la família, inclòs el matrimoni de la neboda de Nicolau, Irene de Rússia, amb el príncep Fèliks Iusúpov el 1914. Sovint es diu que la família del difunt emperador, quan havia d'anar de la ciutat, (ja que la seva residència habitual era Tsàrskoie Seló a 24 km de Sant Petersburg), preferia els més acollidors apartaments del palau Anítxkov a la vasta però més freda residència oficial al Palau d'Hivern. La mare de l'emperador, Dagmar de Dinamarca s'allotjà al palau fins a la Revolució de Febrer, moment a partir del qual s'hi instal·là el Ministeri d'Aprovisionaments.

Després de la Revolució d'octubre, el palau va ser nacionalitzat i va esdevenir un museu de la ciutat. A partir de 1934, es va convertir en el Palau dels Joves Pioners, i acollí més d'un centenar de clubs de joves i 10.000 nens. Avui en dia, tot i que hi ha un petit museu dins del palau, que normalment no pot ser visitat pels turistes, les seves habitacions es lloguen per a recepcions.

• 
  El palau al voltant de 1830, després de la seva conversió a l'estil neoclàssic
• 
  El palau a mitjan segle xix
• 
  Interior d'una de les sales, a començaments del segle XX

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Anítxkov

• Lloc web oficial Arxivat 2008-04-08 a Wayback Machine.