Viquipèdia

Casa Puiggener

edifici del s.XVIII desaparegut
(S'ha redirigit des de: Palau d'Orís)

La casa Puiggener era un edifici situat al carrer dels Escudellers de Barcelona, actualment desaparegut.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Puiggener
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEscudellers, 8-10 (parcel·lari de Garriga i Roca) i Nou de Sant Francesc, 6 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 46″ N, 2° 10′ 35″ E / 41.37938°N,2.17626°E / 41.37938; 2.17626

Història modifica

Al segle xvii, Maria de Lanuza i d'Oms (germana de Joan de Lanuza i d'Oms) era propietària d'una finca al carrer dels Escudellers, que fou heretada per Carles de Puiggener-Orís i Descatllar,[1] fill de Carles de Puiggener i d'Orís, primer marquès d'Orís.[2] Aquest va adquirir una casa veïna a Francesc Amat i Puigdoura, i entre 1764 i 1765 les va fer reformar a càrrec del mestre de cases Isidre Lliberós.[3] El 1765, va obtenir llicència per a construir-hi una gelosia («bantalla bombada» en la terminologia de l'època) al primer pis.[4]

El desembre del 1781, el seu veí Felip Marià de Riquer i de Sabater (vegeu Casa Felip de Riquer) va formular una denúncia contra ell per haver edificat unes parets que privaven el seu jardí de llum i vistes. Carles de Puiggener-Orís va morir en ple litigi, i Felip de Riquer va seguir pledejant contra la seva vídua Anna de Boïl d'Arenós (vegeu Palau dels Boïl d'Arenós),[5] fins que el setembre del 1782 l'alcalde major sentencià a favor d'ella. Riquer hi va récorrer, i finalment, el gener del 1783 fou dictaminat que Anna de Boïl hauria d'enderrocar algunes de les parets que molestaven el seu veí.[6] Aquell mateix mes, va demanar permís per a obrir una finestra a la botiga de la planta baixa.[7]

L'hereva Ramona de Puiggener-Orís i de Boïl d'Arenós,[8] baronessa d’Orís, senyora de Vallguarnera, Pollestres, Vilarnau, Santa Cecília i Sant Hipòlit de Voltegrà i Torelló,[9] es va casar amb Pere de Sentmenat i de Copons, marquès de Castelldosrius,[10] que el 1796 va demanar permís per a eixamplar una porta i convertir una finestra en porta,[11] i novament el 1798 per a eixamplar-ne una porta.[12] El 1801, l'hereu Carles de Sentmenat i de Puiggener va demanar permís per a reformar la porta d'una botiga, sota la direcció del mestre de cases Agustí Huguet,[13] i novament el 1802 per a transformar-hi una finestra en porta.[14] El 1804, la seva vídua Ramona de Riquer i de Ros va demanar permís per a remuntar-hi un pis,[15] i novament el 1808 per a eixamplar el portal d'una botiga.[16]

El 1848, el marquès Carles de Sentmenat i de Riquer va vendre la part més occidental de la propietat (actual núm. 8) a l'indià de Canet de Mar Fèlix Carnesoltes i Misser (1782-1866) i el seu gendre Esteve Roura i Alsina (1805-1868).[17] Morí el 1856,[9] i el 1859, els tutors del seu fill Ramon de Sentmenat i Sáenz-Ramírez posaren la finca en subhasta, [18] essent adquirida en emfiteusi pel fabricant Pere Manté i Gual i l'impressor Narcís Ramirez i Rialp, que van enderrocar-la per a obrir-hi el Passatge dels Escudellers.[19]

 
Quarteró núm. 112 de Garriga i Roca (c. 1860)

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Carlos (II) de PUIGGENER y DESCATLLAR». geneanet. Martín Rodríguez.
  2. ↑ «Carlos de PUIGGENER y ORIS». geneanet. Martín Rodríguez.
  3. ↑ AHPB, notari Tomàs Casanovas i Forès, manual 1.031/13, f. 76-80v, 12-3-1768.
  4. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-26, 20-7-1765.
  5. ↑ «Ana María de BOHIL ARENOS y LANUZA». geneanet. Martín Rodríguez.
  6. ↑ De Riquer i Morera, 1979, p. 322.
  7. ↑ «Anna de Puiggener Boil d'Arenós. Viuda de Carles Puiggener. Escudellers. Casa. Obrir una finestra per una botiga». C.XIV Obreria C-31/1783-16Bis. AHCB, 25-01-1783.
  8. ↑ «Raimunda de PUIGJANER y BOHIL». geneanet. Martín Rodríguez.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Sentmenat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ «Pedro de Sentmenat y Copons». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  11. ↑ «Pedro de Sentmenat. Tinent Coronel agregat a la plaça. Escudellers. Casa. Eixamplar una porta, convertir una finestra en porta». C.XIV Obreria C-72/1796-043. AHCB, 16-03-1796.
  12. ↑ «Pedro Sentmenat. Escudellers 96. Casa i botiga. Engrandir una porta». C.XIV Obreria C-78/1798-062. AHCB, 20-03-1798.
  13. ↑ «Carles de Sentmenat i de Puiggener. Escudellers. Modificar una porta d'una botiga». C.XIV Obreria C-86/1801-051. AHCB, 23-04-1801.
  14. ↑ «Carles de Sentmenat i de Puiggener. Escudellers, 97. Botiga. Transformar una finestra en porta». C.XIV Obreria C-88/1802-025. AHCB, 20-02-1802.
  15. ↑ «Ramona de Sentmenat i de Puiggener. Vídua de Carles de Sentmenat i de Puiggener. Escudellers. Casa. Aixecar un pis i posar balcons de sortida». C.XIV Obreria C-94/1804-096. AHCB, 24-05-1804.
  16. ↑ «Ramona Sentmenat i de Riquer. Vídua. Escudellers. Casa. Eixamplar un portal d'una botiga». C.XIV Obreria C-104/1808-037. AHCB, 18-06-1808.
  17. ↑ AHPB, notari Josep Elias i Cebrià, manual 1.266/10, f. 134-138v, 27-6-1848, i f. 140-143v, 1-7-1848.
  18. ↑ Diario de Barcelona, 20-10-1859, p. 10616. 
  19. ↑ «Passatge Escudellers 2-4». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia modifica

  • de Riquer i Morera, Martí. Quinze generacions d'una família catalana. 1a edició. Barcelona: Editorial Planeta, 1979, p. 696. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Puiggener&oldid=33110271»