Palau de les Corts (Madrid)

(S'ha redirigit des de: Palau de les Corts d'Espanya)

El Palau de les Corts és l'edifici on està establert el Congrés dels Diputats, localitzat a la Vila de Madrid. És un palau d'arquitectura neoclàssica, considerat un dels edificis més notables del segle xix de Madrid.[1]

Infotaula d'edifici
Palau de les Corts
Imatge
Nom en la llengua original(es) Palacio de las Cortes Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau i edifici parlamentari Modifica el valor a Wikidata
Part dePaseo del Prado i el Buen Retiro, paisatge de les arts i les ciències Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteNarciso Pascual Colomer Modifica el valor a Wikidata
Construcció1843 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica
neoclassicisme
arquitectura herreriana Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCortes (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióplaza de las Cortes, 1
calle de Fernanflor, 1
Carrer de Zorrilla, 14
Carrera de San Jerónimo, s/n Modifica el valor a Wikidata
 40° 24′ 59″ N, 3° 41′ 48″ O / 40.4164°N,3.696542°O / 40.4164; -3.696542Coord.: 40° 24′ 59″ N, 3° 41′ 48″ O / 40.4164°N,3.696542°O / 40.4164; -3.696542
Catàleg31 (Paseo del Prado i el Buen Retiro, paisatge de les arts i les ciències, , ) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deEspanya Modifica el valor a Wikidata
OcupantCongrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcongreso.es Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

On està l'actual edifici hi havia el casalot del convent de l'Esperit Sant que va ser tombat perquè fou declarat ruïnós. Sobre aquell solar s'edificà el Palau de les Corts, projectat per l'arquitecte Narciso Pascual Colomer. La reina Isabel II d'Espanya col·locà la primer pedra, coincidint amb el seu aniversari (10 d'octubre de 1843). El 31 d'octubre de 1850, l'edifici fou inaugurat.[1]

El 1980 s'inaugurà l'edifici d'ampliació, projectada per l'arquitecte Antonio Cámara. Aquest comunica amb el Palau per un passatge de la primera planta.

El 1994 finalitzà la segona ampliació, projectada pels arquitectes Oriol Clos, María Rubert de Ventós i José Parcerisa.[2]

CaracterístiquesModifica

La façana principal es troba dividida en tres part, on la part central té un pòrtic ample que té sis columnes corínties. Les columnes són la base d'un frontispici que conté un baix relleu de Ponzano que representa Espanya abraçant la Constitució rodejada de Fortalesa, Justícia, les Ciències, l'Harmonia, les Belles Arts, el Comerç, l'Agricultura, els Rius i Canals de navegació i l'Abundània i la Pau. Al peu del pòrtic i als costats de l'escalinata que dona accés a l'edifici, hi ha dos lleons de bronze.

Hi ha un soterrani per a instal·lacions generals i tres plantes més. La planta baixa conté el Saló de Sessions, el Saló de Conferències, quatre gabinets de lectura i descans, el vestíbul, les sales de Presidència, el gabinet de ministres i la biblioteca.[1]

L'edifici d'ampliació inaugurat el 1980 conté despatxos per a serveis, sales de comissions i ponències, la sala de premsa, l'arxiu i la Sala Internacional. Connecta amb la primera planta mitjançant una passatge elevat.

L'edifici de la segona ampliació (1994) està destinat a les sales de comissions i a despatxos de diputats i oficines.[2]

Lleons de bronzeModifica

Situats als dos costats de l'entrada, aquestes figures de bronze que representen lleons foren un caprici de la reina Isabel II.[1] Els lleons s'anomenen Daoiz i Velarde i costaren 99.911,22 pessetes en total.[2]

La fabricació de les figures prové dels canons que es van prendre als enemics en la guerra d'Àfrica de 1860, durant les batalles de Servallo i Tetuan. L'escultor Ponzano les va modelar en guix el 1865 i la Fàbrica d'Artilleria de Sevilla les va fondre.[2]

Col·lecció d'artModifica

El palau conté obres d'art d'artistes espanyols contemporanis que ha anat adquirint el Congrés.[2]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998. ISBN 84-930048-0-4.