Palol d'Avall

Palol d'Avall és un antic poble, castell i església del Rosselló (Catalunya del Nord), en el territori de l'actual comuna d'Elna.

Infotaula d'edifici
Palol d'Avall
Dades
TipusCastell desaparegut
ConstruccióSegle XII - 
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Altitud10 m
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaElna (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
 42° 36′ 32″ N, 2° 58′ 26″ E / 42.608861°N,2.973833°E / 42.608861; 2.973833Coord.: 42° 36′ 32″ N, 2° 58′ 26″ E / 42.608861°N,2.973833°E / 42.608861; 2.973833
Activitat
DiòcesiElna - Perpinyà

Estava situat a prop a llevant de la ciutat d'Elna, en el camí que menava a la Torre d'Elna.

HistòriaModifica

El lloc de Palol d'Avall està documentat des del 915, amb la forma de Palatiolo i el 932, com a Palatiolo subteriore.

El 1100, preparant-se per marxar a Jerusalem, un personatge anomenat Rosselló, aconsegueix un préstec i fa establir una donació, per si de cas no pot tornar[1] els diners prestats. Dóna terres i vignes a Palatiolo subteriore; les vinyes eren dins de la parròquia de Santa Maria de Palad (Palol d'Avall, probablement), i dos cellers a Palol d'Avall.

El 1184, el bisbe d'Elna Guillem, després d'un assassinat comès per Arnau Jocbert, accepta d'atorgar-li el perdó. A canvi, rep d'Arnau el castrum de Palol d'Avall, la cellaria i totes les fortificacions que es troben en un i altre llocs. Arnau Jocbert assegura també que no hi posseirà més cap mena de fortificació o d'habitatge, cap mur, ni en terra campa, ni al bosc, ni a la roca, ni cap fossat.

El 1312, un matrimoni de la Torre d'Elna ven a un habitant de Palol una casa (hospicium) amb els camps i els horts o vergers que hi ha a tocar, in villa de Palacio, per un preu de set lliures i mitja de Barcelona.

El 1316, es detalla que un hort es troba in terminis de Palaciolo, in decimali (possiblement referit a la catedral d'Elna).

Aparentment, a Palol es va formar un nucli agrupat a l'entorn de l'església, amb cellers que formaven una cellera. Una torre o un castell s'hi va establir, per militars locals, petits senyors lligats al bisbe d'Elna, sovint en conflicte amb ell. La cellera va esdevenir aleshores, amb la torre-castell, un enjeu dels conflictes entre aquestes dues forces: un espai fortificat, del qual el bisbe volia limitar el paper militar. Aquesta situació recorda la de la cellera de Tatzó d'Avall.

L'església de Santa MariaModifica

L'església parroquial del lloc era dedicada a santa Maria, i està documentada des del 1136. En queden unes restes de parets enderrocades, en un indret on en unes excavacions van aparèixer restes romanes, a més de les medievals. Aquesta església depenia del capítol de canonges de la catedral d'Elna.

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. Catafau 1998.