Panot
Un panot és una lloseta de morter de ciment i sorra destinada a fer paviments resistents, especialment els situats a la intempèrie. El seu origen etimològic prové del francès panneau, que entre altres coses, fa referència a una llosa utilitzada a la construcció.[1]
El 1906 a Barcelona es van estandarditzar cinc models de panot: el de flor, el de calavera, el de cercles concèntrics, el de quatre pastilles amb quatre cercles i, per acabar, el de quatre pastilles, el més estès als carrers de Barcelona.[2] Alguns dissenys de panots són cèlebres, com ara el panot Gaudí d'Antoni Gaudí, amb referències animals i vegetals, que es troba al passeig de Gràcia de Barcelona; i el de flor de Barcelona de Josep Puig i Cadafalch, imitat després per la rajola de Bilbao (baldosa de Bilbao); el panot de Súria, en forma d'espiga o el panot de Mataró.[3]
Els panots solen utilitzar-se en la pavimentació de les voreres dels carrers, a diferència de les llambordes, que solen situar-se en la calçada.[2]
Galeria d'imatges
modifica-
Panot «flor de Barcelona». -
Panot Gaudí -
Panot Súria
Referències
modifica- ↑ «panot | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 gener 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Esparza Lozano, Danae. El diseño del suelo: el papel del pavimento en la creación de la imagen de la ciudad (tesi) (en castellà). Universitat de Barcelona, 2014.
- ↑ Rosell i Fernández, Ares. «Els panots de Barcelona. Una imatge de la ciutat». Finestrelles, [en línia], 2017, Núm. 17, p. 159-63, [Consulta: 18-01-2021].