Obre el menú principal

Panta rei (del grec Πάντα ῥεῖ) és un concepte atribuït per Plató al filòsof presocràtic Heràclit que esquematitza la seva suposada opinió que tot està en canvi continu.

Fonts i interpretacionsModifica

Plató, al diàleg Cràtil (402a i 440c), dóna una caracterització general sobre la doctrina del flux perpetu, que vincula l'apotegma amb una altra cita famosa «No ens podem banyar dos cops al mateix riu». En diverses ocasions el filòsof atribueix el pensament a Heràclit, d'una manera més o menys vaga (v. Teeteto 152e i 180c-d).

Aristòtil indica que Plató fou impulsat a concebre la teoria de les formes com idees immutables, per poder concebre un objecte de coneixement estable, havent-se persuadit juntament amb els seguidors d'Heràclit, entre els quals hi havia Cràtil, mestre de Sòcrates, que totes les coses sensibles flueixen constantment i per tant no pot haver-hi un coneixement vertader d'elles (Metafísica, I, 6, 987a i XIII, 4, 1078b). També indica que Heràclit va concebre que tot, tret d'una sola cosa, flueix i es troba sotmès a la generació (Sobre el cel, III, 1, 298b).

És important assenyalar que en aquestes fonts no apareix literalment la frase Πάντα ῥεῖ. Només un autor tardà, Simplici (Física, 1313, 11) l'atribueix a Heràclit tal com es coneix i s'enuncia posteriorment.[1]

Recentment, i sobre la base de la diferència d'aquestes fonts, s'ha generat controvèrsia sobre l'atribució de la doctrina del flux perpetu. Autors com W. K. C. Guthrie i Gregory Vlastos consideren que aquest pensament és totalment compatible amb la doctrina d'Heràclit de la identitat dels contraris, i que és un concepte fonamental dins de la concepció del pensador d'Efes.[2][3] Mentre que Geoffrey Stephen Kirk sosté que és improbable que Heràclit sostingués que una pedra o una marmita de bronze estaven sotmesos a canvis continus, i que contradigués obertament la dada aportada pels sentits, en una etapa del pensament en què Parmènides no havia encara negat la seva veracitat.

En aquesta discussió es troba en disputa l'autoria del fragment 12 de la recopilació de Hermann Diels, transmesa per Ario Didimo, (DK 22 B 12: "Aigües diferents flueixen sobre els que entren als mateixos rius. S'escampa [...] i s'ajunta [...] es reuneix i se separa [...] s'apropa i se'n va.") que per a Kirk és una cita autènticament d'Heràclit, i que significa que rere els canvis hi ha una unitat que depèn de l'equilibri i de la mesura;[4] però Guthrie rebutja aquesta cita i prefereix la versió platònica, que està vinculada a una expressió de Cràtil i l'escola heracliana contemporània de Plató, que coneixem també a través d'Aristòtil (Metafísica, 1010a13) i altres autors antics com Plutarc.[5] Per a Eggers Lan, la cita platònica realitzada de memòria i per tant poc fiable, va generar els malentesos posteriors.[6]

ReferènciesModifica

  1. Guthrie, Historia de la filosofía griega I, p. 423, n. 96
  2. Guthrie, Historia de la filosofía griega I, p. 423ss., especialment n. 99
  3. Vlastos, AJP 76, 1955, 338ss.
  4. Kirk, Los filósofos presocráticos, p. 284ss
  5. Guthrie, Historia de la filosofía griega I, p. 460ss
  6. Eggers Lan, Los filósofos Presocráticos I, p. 326ss.