Pantaló de butxaques

Els pantalons de butxaques^[1] de vegades anomenat pantalons cargo o pantalons multibutxaques són uns pantalons llargs i recte, militar o civil, folgat, en roba resistent,^[2] i dotat de moltes butxaques, de manxa i amb plecs o sense.^[3] Les butxaques solen tenir una tapeta recta o apuntada, que es tanca mitjançant botons, cremallera, fermall de pressió o veta adherent. Sovint la cintura, aplicada, duu travetes ben grosses, i pot incloure trinxes per a ajustar la talla; la bragueta pot tancar amb cremallera o com les tapetes. Els baixos se solen estrènyer mitjançant botó o vetes, o bé duen elàstic incorporat.

És un disseny d'interès militar o professional amb confecció robusta per a resistir les dures condicions de campanya; grans butxaques per a tenir a l'abast els objectes personals, i eventualment aprofitables per a dur els carregadors voluminosos actuals; grans travetes per a passar-hi el cinturó gruixut de les cingles; baixos ajustables o elàstics per tal de garantir la subjecció dins les botes de mitja canya; etc.

Denominació modifica

La denominació pantalons de butxaques (com l'equivalent anglès cargo pants) és d'origen civil, fa part de l'indumentària professional o de moda. Al món militar aquest pantaló no té nom específic altre que el de funció: els models militars es designen oficialment amb l'equivalent de pantaló de campanya, pantaló de diari o, simplement, pantaló [de l'uniforme número X]. Al món civil també se li apliquen altres noms, però genèrics i imprecisos (com ara pantaló militar i pantaló de campanya).

Història modifica

Naixença: el battledress modifica

Els pantalons de butxaques sorgiren el 1938 com a peça inferior del battledress britànic caqui (battledress trousers), model d'uniforme que fou adoptat immediatament pels altres exèrcits de la Commonwealth, i durant la Segona Guerra Mundial imitat per l'exèrcit nord-americà.^[4] Els primers models duien una única butxaca de càrrega frontal, al camal esquerre. Aquesta butxaca havia de compensar la pèrdua quan es va adoptar la caçadora en substitució de la guerrera. Aquesta butxaca no es desplaçà al costat del camal (com sempre a l'esquerre) fins als anys cinquanta (el 1949, en el cas del Regne Unit).

Soldats britànics en battledress, incloent-hi els pantalons multibutxaca, primer model de la història

Els battledress trousers britànics encunyaren la pauta a partir de la qual es desenvoluparien tot seguit els cargo trousers nord-americans.^[5]

Configuració definitiva: Estats Units modifica

En efecte, fou a l'exèrcit estatunidenc on es definí la configuració actual del pantaló multibutxaca, és a dir, amb una gran butxaca de manxa (cargo pocket) al lateral (i no al frontal) de cadascun dels camals (i no tan sols de l'esquerre). El primer model d'aquest tipus fou el de paracaigudista estatunidenc de 1941 (parachute jumpers trousers), caqui (de fet, olive drab no. 3), encara reformat el 1942 per a ampliar les dimensions de les butxaques.^[6]

Paracaigudistes estatunidencs amb l'uniforme 1941/42, incloent-hi pantalons multibutxaca, el primer model a dur butxaques de càrrega ja laterals, i en cada camal

Per al gruix de l'exèrcit estatunidenc el pantaló multibutxaca --un cop més amb butxaca de càrrega a cada camal-- apareix el 1942 com a part de l'uniforme de feineig, el qual sovint, en la pràctica, s'usava en campanya en medis calorosos (sobretot al Pacífic).^[7]

D'ençà la introducció de l'uniforme de campanya m. 1951, ja en verd oliva, els pantalons de campanya de tot l'exèrcit estatunidenc passen a ésser multibutxaca ja oficialment, fins i tot en les versions hivernals.^[8]

Internacionalització de la configuració britànica modifica

A partir de la segona postguerra mundial, la imitació generalitzada del battledress britànic per a campanya i diari comportà l'adopció dels pantalons multibutxaca en la majoria d'exèrcits del món.

Implantació universal de la configuració estatunidenca modifica

Al llarg de la dècada de 1950, per motius pràctics i, també, a causa del prestigi dels EUA, en la majoria d'exèrcits del món capitalista --tercer món inclòs-- els pantalons multibutxaca de tipus estatunidenc (dues butxaques laterals) anaren desplaçant els d'estil britànic (una butxaca lateral),^[9] sovint començant per les tropes d'elit i més endavant generalitzant-los a tot l'exèrcit.

La tendència s'imposà també entre la majoria d'exèrcits del Pacte de Varsòvia entre el mateix període i inicis dels anys seixanta,^[10] excepció feta de l'URSS, que no faria el pas fins als anys vuitanta.

Actualitat modifica

Avui dia, i almenys des de la primeria dels anys seixanta, el pantaló de butxaques és el pantaló militar per excel·lència, tant en diari com en campanya.^[11] Es duu sempre en combinació amb botes de mitja canya i, per norma general, amb jaqueta de campanya, o bé en mànigues de camisa (també, en cas de calor extrema, es pot dur amb samarreta).

Soldat estatunidenc amb els pantalons multibutxaca de dotació (model 1963) durant la Guerra del Vietnam

El model considerat com a clàssic o referencial és l'estatunidenc tropical de 1963 (M. 1963 tropical combat trousers),^[12] amb tres variants successives (1963, 1964 i 1966), entre les quals destaca la darrera i definitiva. El seu disseny fou copiat en l'uniforme BDU en woodland (1981), nou uniforme d'entretemps substitut del m. 1951; i per això avui dia aquest estil de pantaló es coneix sovint com a BDU pants ('pantalons BDU').

També és molt prestigiós el model alemany de 1963 en molesquí verd oliva (1963 Arbeitshose, després reclassificat com a Feldhose), en el disseny del qual es basa el seu substitut, m. 1990, en patró Flecktarn.

Ús civil com a article de moda modifica

Els pantalons de butxaques, en models militars originals o en imitacions comercials, són força populars en la moda civil per motius estètics i per comoditat. Es fan servir arreu, en la caça i activitats esportives en general, i també com a indumentària de lleure informal, combinat amb qualsevol calçat. Els models civils es presenten en una àmplia gamma de colors, si bé tenen més acceptació els tons típicament militars, com el caqui, el verd oliva i els mimètics. També se'n fan en versió de pantaló curt com unes bermudes amb grans butxaques laterals i posteriors; i fins i tot hi ha models llargs amb camal inferior separable, convertibles així en curts.

Els models civils imiten la majoria de detalls dels originals militars per motius sobretot estètics, tot i que la practicitat de les butxaques és força apreciada.

Notes modifica

↑ «Pantalons de butxaques |». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 16 febrer 2023].
↑ En l'actualitat la norma, en les versions militars, és que sigui de teixit antiesquinç (ripstop, en anglès).
↑ Se sobreentén que aquestes butxaques laterals de manxa, o butxaques de càrrega (cargo pockets, en anglès), hi són a més a més d'aquelles butxaques que són d'ús general en la majoria de tipus de pantaló. En efecte, és habitual que els pantalons multibutxaca duguin, també, butxaques de biaix a l'alçada dels malucs, més butxaques posteriors; aquestes poden ésser de trau o tenir les mateixes característiques que les laterals. Si bé les butxaques de càrrega (butxaques laterals de manxa) són l'element paradigmàtic de la peça, és la multiplicitat de butxaques (sis com a mitjana, a voltes més) el que li dona el nom.
↑ Stehle, Verena «Stilkritik: die Cargohose. Im Stechschritt durchs Leben» (en alemany). Süddeutsche Zeitung, 17-05-2010.
↑ Paral·lelament, els battledress trousers també tingueren imitació nazi: l'Überfallhose, m. 1942, balder i amb butxaca de càrrega al frontal del camal esquerre. Emperò, era peça privativa de certes unitats terrestres de la Luftwaffe.
↑ Aquests pantalons s'extingiren el 1945, en ésser suprimit l'uniforme especialitzat de paracaigudista, considerat redundant d'ençà l'adopció del model de 1943 del gruix de l'exèrcit, els pantalons del qual no incloïen pas butxaques de càrrega. Això sí: quan, a partir de 1944, els paracaigudistes començaren a rebre l'uniforme model 43 (en olive drab no. 7, to transicional al verd oliva), tingueren per costum de transformar-ne els pantalons de butxaques tot cosint-hi butxaques de càrrega obtingudes de pantalons HBT, malgrat la diferència de tela.
↑ El work uniform m. 1941 (col·loquialment HBT fatigues), uniforme de feineig verd sàlvia (sage green) en HBT (herringbone twill, 'sarja espigada'), trobà l'estil definitiu amb la reforma de 1942, en què, efectivament, els pantalons (HBT trousers) esdevenen multibutxaca. A partir de 1943, com en els altres uniformes, les peces HBT passaren a confeccionar-se en olive drab no. 7.
↑ En canvi, els de l'uniforme de treball van perdre llavors les butxaques de manxa laterals, curiosament. En efecte, quan el 1952 es va adoptar un nou uniforme de treball (utility work uniform), en substitució de l'HBT, es va abandonar els pantalons de butxaques.
↑ La cronologia d'aquest canvi varia molt d'exèrcit en exèrcit. Tendeix a encavalcar-se amb la substitució de la caçadora per part de la jaqueta de campanya, i amb el pas del caqui al verd oliva o al verd OTAN, tot i que no sempre fou així. Entre els precursors hi hagué França, amb l'uniforme m. 1947, que ja incloïa pantaló multibutxaca amb una de manxa en cada camal (i també jaqueta de campanya, d'altra banda), però que romania caqui. En el vagó de cua hi hagué l'exèrcit espanyol, que adoptaria el pantaló multibutxaca el 1968, en el marc de l'anomenat M-67, caqui, primer uniforme específicament de campanya i de tipus modern; el resultat, això sí, fou força digne. El Regne Unit, tot i adoptar el verd oliva el 1960, continuà amb una única butxaca de manxa al camal esquerre; el pantaló multibutxaca britànic no dugué butxaca de manxa en cada camal fins al primer model DPM d'ús general (1968, distribuït el 1970).
↑ En aquest cas l'adopció del pantaló multibutxaca tendí a coincidir amb l'ús d'uniformes mimètics.
↑ En passeig i gala la norma ha esdevingut de dur pantalons de vestir d'estil civil, combinats amb sabates.
↑ Designació oficial; popularment es coneix com a jungle trousers/pants, jungle fatigue trousers/pants, etc. Convé aclarir un punt important de terminologia, útil per a orientar-se en fonts en anglès: els soldats anomenaven el conjunt de l'uniforme de campanya tropical com a jungle fatigues (a voltes jungle utilities), però aquesta denominació prové d'un malentès: la similitud de color i estil amb els equivalents de feineig (fatigues o utilities), que eren els que s'havien usat fins llavors en medis tropicals; i això, malgrat que l'uniforme tropical de campanya incloïa pantalons multibutxaca, i el de feineig, d'ençà 1952, no. Per aquesta via, fatigues ha esdevingut sinònim de 'uniforme de campanya' en l'anglès col·loquial dels EUA. Semblantment s'esdevé en francès amb treillis.

Bibliografia modifica

Barthorp, Michael. British infantry uniforms since 1660. Colour illustrations by Pierre Turner. Poole; Dorset: New Orchard, [1982o post.] ISBN 1-85079-009-4
Cole, David. Survey of U. S. Army uniforms, weapons and accoutrements. [S.l.: the author], 2007
Mollo, Andrew. Army uniforms of World War 2. Illustrated by Malcolm McGregor. Repr. with corrections. London: Blandford, 1974. (Blandford colour series) ISBN 0-7137-0611-2
Smith, Digby; Chappell, Michael. Army uniforms since 1945. Poole: Blandford, 1980. (Blandford colour series) ISBN 0-71370991-X

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pantaló de butxaques

Història del primer model multibutxaca de tipus clàssic (dues butxaques laterals):

At the front: Original M1942 (sic) paratrooper uniforms Arxivat 2015-05-15 a Wayback Machine. (anglès)
Olive drab: Paratroopers uniforms WW II airborne Arxivat 2013-06-04 a Wayback Machine. (anglès)

Variants del model tropical EUA 1963:

Vietnam: equipment and uniform: a reference tool for reenactors (anglès)

Vegeu també modifica

[1] «Pantalons de butxaques |». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 16 febrer 2023].

[2] En l'actualitat la norma, en les versions militars, és que sigui de teixit antiesquinç (ripstop, en anglès).

[3] Se sobreentén que aquestes butxaques laterals de manxa, o butxaques de càrrega (cargo pockets, en anglès), hi són a més a més d'aquelles butxaques que són d'ús general en la majoria de tipus de pantaló. En efecte, és habitual que els pantalons multibutxaca duguin, també, butxaques de biaix a l'alçada dels malucs, més butxaques posteriors; aquestes poden ésser de trau o tenir les mateixes característiques que les laterals. Si bé les butxaques de càrrega (butxaques laterals de manxa) són l'element paradigmàtic de la peça, és la multiplicitat de butxaques (sis com a mitjana, a voltes més) el que li dona el nom.

[4] Stehle, Verena «Stilkritik: die Cargohose. Im Stechschritt durchs Leben» (en alemany). Süddeutsche Zeitung, 17-05-2010.

[5] Paral·lelament, els battledress trousers també tingueren imitació nazi: l'Überfallhose, m. 1942, balder i amb butxaca de càrrega al frontal del camal esquerre. Emperò, era peça privativa de certes unitats terrestres de la Luftwaffe.

[6] Aquests pantalons s'extingiren el 1945, en ésser suprimit l'uniforme especialitzat de paracaigudista, considerat redundant d'ençà l'adopció del model de 1943 del gruix de l'exèrcit, els pantalons del qual no incloïen pas butxaques de càrrega. Això sí: quan, a partir de 1944, els paracaigudistes començaren a rebre l'uniforme model 43 (en olive drab no. 7, to transicional al verd oliva), tingueren per costum de transformar-ne els pantalons de butxaques tot cosint-hi butxaques de càrrega obtingudes de pantalons HBT, malgrat la diferència de tela.

[7] El work uniform m. 1941 (col·loquialment HBT fatigues), uniforme de feineig verd sàlvia (sage green) en HBT (herringbone twill, 'sarja espigada'), trobà l'estil definitiu amb la reforma de 1942, en què, efectivament, els pantalons (HBT trousers) esdevenen multibutxaca. A partir de 1943, com en els altres uniformes, les peces HBT passaren a confeccionar-se en olive drab no. 7.

[8] En canvi, els de l'uniforme de treball van perdre llavors les butxaques de manxa laterals, curiosament. En efecte, quan el 1952 es va adoptar un nou uniforme de treball (utility work uniform), en substitució de l'HBT, es va abandonar els pantalons de butxaques.

[9] La cronologia d'aquest canvi varia molt d'exèrcit en exèrcit. Tendeix a encavalcar-se amb la substitució de la caçadora per part de la jaqueta de campanya, i amb el pas del caqui al verd oliva o al verd OTAN, tot i que no sempre fou així. Entre els precursors hi hagué França, amb l'uniforme m. 1947, que ja incloïa pantaló multibutxaca amb una de manxa en cada camal (i també jaqueta de campanya, d'altra banda), però que romania caqui. En el vagó de cua hi hagué l'exèrcit espanyol, que adoptaria el pantaló multibutxaca el 1968, en el marc de l'anomenat M-67, caqui, primer uniforme específicament de campanya i de tipus modern; el resultat, això sí, fou força digne. El Regne Unit, tot i adoptar el verd oliva el 1960, continuà amb una única butxaca de manxa al camal esquerre; el pantaló multibutxaca britànic no dugué butxaca de manxa en cada camal fins al primer model DPM d'ús general (1968, distribuït el 1970).

[10] En aquest cas l'adopció del pantaló multibutxaca tendí a coincidir amb l'ús d'uniformes mimètics.

[11] En passeig i gala la norma ha esdevingut de dur pantalons de vestir d'estil civil, combinats amb sabates.

[12] Designació oficial; popularment es coneix com a jungle trousers/pants, jungle fatigue trousers/pants, etc. Convé aclarir un punt important de terminologia, útil per a orientar-se en fonts en anglès: els soldats anomenaven el conjunt de l'uniforme de campanya tropical com a jungle fatigues (a voltes jungle utilities), però aquesta denominació prové d'un malentès: la similitud de color i estil amb els equivalents de feineig (fatigues o utilities), que eren els que s'havien usat fins llavors en medis tropicals; i això, malgrat que l'uniforme tropical de campanya incloïa pantalons multibutxaca, i el de feineig, d'ençà 1952, no. Per aquesta via, fatigues ha esdevingut sinònim de 'uniforme de campanya' en l'anglès col·loquial dels EUA. Semblantment s'esdevé en francès amb treillis.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]