Alexandre II (papa)

(S'ha redirigit des de: Papa Alexandre II)

Alexandre II, de nom Anselmo da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va ser Papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.

Infotaula de personaAlexandre II
Papa alessandro II.jpg
Biografia
NaixementAnselmo da Baggio
?
Milà, Ducat de Milà, Sacre Imperi Romanogermànic
Mort21 d'abril de 1073
Roma, Estats Pontificis
Lloc d'enterramentbasílica de Sant Pere del Vaticà modifica
Emblem of the Papacy SE.svg 156è Papa
6 octubre 1061 – 21 abril 1073 (Gregorià)
← Papa Nicolau IIGregori VII →
Bisbe diocesà
Anselm of Lucca (en) Tradueix →
Diòcesi: Q765309
Bisbe catòlic
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Activitat
OcupacióClergue i sacerdot catòlic modifica
Orde religiósOrde de sant Benet modifica
Família
ParentsAnselm of Lucca (en) Tradueix (nebot) modifica

Find a Grave: 9680790 Modifica els identificadors a Wikidata

A la mort de Nicolau II, la noblesa romana i els bisbes llombards es dirigeixen a l'emperador perquè designi un nou papa amb el seu dret a fer-ho. El cardenal Hildebrand, però, futur papa Gregori VII, sense tenir en compte el dret imperial i basant-se en els drets que s'havien aprovat en 1059 en el sínode de Melfi sobre l'elecció papal, s'avança i fa escollir papa al bisbe de Lucca, Anselmo di Baggio, que pren el nom d'Alexandre III.

Els consellers d'Enric IV, aleshores d'onze anys, considerant que, segons l'establert a la Constitutio Lotharii i al Privilegium Othonis, l'emperador tenia dret que tota elecció papal comptés amb la seva aprovació, respon nombrant antipapa al bisbe de Parma, Pietro Cadalus, que pren el nom d'Honori II.

Però el nomenament de l'antipapa Honori no té suport ni tan sols a Alemanya, la qual cosa provoca el cop d'estat de Keiserwerth de 1062, pel qual Inies, la mare de l'emperador, es veu obligada a cedir la regència als arquebisbes Anno de Colònia i Adalbert de Bremen que intentant un aproximament al papa Alexandre II aconseguint en el sínode de Màntua de l'any 1064 la destitució i excomunicació d'Honori II.

Continua com els seus predecessors, la lluita contra la simonia i el nicolaisme, així com el seu enfrontament amb l'emperador del Sacre Imperi, Enric IV, a qui va obligar a mantenir el seu matrimoni amb Berta de Savoia.; i en el que es pot considerar un precedent de la lluita de les investidures, excomunicarà als consellers de l'emperador al considerar-los instigadors de la consagració com arquebisbe de Milà del candidat imperial.

En 1063, va transformar la Reconquesta hispànica en guerra santa en concedir indulgència plena als soldats que participessin en la Croada de Barbastre.

Va morir el 21 d'abril de 1073.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandre II