Paper de vidre

El paper de vidre o paper d'escata és una eina que consisteix en un suport de paper sobre el qual s'adhereix algun material abrasiu, com pols de vidre o esmeril.

Paper de vidre

Es fa servir per a eliminar petits fragments de material de les superfícies per a deixar-ne les cares llises, com en el cas del poliment de peces de fusta, a manera de preparació per tal de pintar o envernissar. També es fa servir per a polir fins a eliminar certes capes de material o en alguns casos a fi d'obtenir una textura aspra, com en els preparatius per a l'encolat.

La mida del gra del paper de vidre se sol indicar amb un nombre inversament relacionat amb la mida de les partícules. Un nombre petit com 20 o 40, indica un gra gros, mentre que un nombre gran, com 1500, indica un gra fi.

HistoriaModifica

La primera constància de l'existència del paper de vidre va ser a la Xina durant el segle XIII, quan es van adherir closques, llavors i sorra triturades al pergamí amb goma natural.[1]

El paper de vidre va ser fabricat per primera vegada a Londres l'any 1833 per John Oakey, l'empresa del qual havia desenvolupat noves tècniques i processos adhesius que permetien la seva producció en massa. La frita de vidre conté partícules amb vores afilades que tallen bé, mentre que els grans de sorra es suavitzen i no funcionen bé com a abrasiu.[2]

L'any 1921, 3M va inventar un paper de vidre amb gra de carbur de silici i un adhesiu i suports impermeables, conegut com a wet and dry. Això permetia el seu ús amb aigua, que servia com a lubricant per arrossegar les partícules que d'una altra manera obstruirien el gra.[3]

TipusModifica

Existeixen moltes varietats de paper de vidre amb variacions segons el suport, el material utilitzat pel gra i el gruix del mateix gra.

SuportModifica

A més a més del paper, el suport del paper de vidre inclou tela (cotó, polièster), una pel·lícula de PET i fibra o cautxú. El suport de tela s'utilitza pels discs i bandes, mentre que el mylar s'utilitza com a suport pels grans extremadament fins.[4] La fibra o fibra vulcanitzada és un material de suport resistent que consisteix en moltes capes de paper impregnat de polímer. El pes dels suports es designa amb una lletra. En el cas dels suports de paper, les classificacions de pes van de la lletra A la F, sent la A la més lleugera i F la més pesada. La nomenclatura de les lletres segueix un sistema diferent pels suports de tela, classificats amb J, X, Y, T i M, on J és el més lleuger i M el més pesat.[5][6]

Tipus d'abrasiuModifica

El paper de vidre es pot classificar segons el tipus de material del gra[7][8]

  • vidre: actualment no s'utilitza
  • sílex: actualment no s'utilitza
  • granat: utilitzat habitualment en el treball de fusta
  • esmeril: utilitzat habitualment per llimar o polir metalls
  • òxid d'alumini: el més comú a l'actualitat, amb gran varietat de gran i el menor cost unitari; es pot utilitzar tan en metall com en fusta
  • carborúndum: disponible en grans molt gruixuts fins a micro-grans, comú en aplicacions humides
  • aluminia-circonia: utilitzada per aplicacions de rectificat en màquines
  • òxid de crom: utilitzat en papers de gra extremadament fi (nivell micromètric)
  • diamant: utilitzat per l'acabat i el polit de metalls durs, ceràmica i vidre
  • òxid d'alumini ceràmic: s'utilitza en aplicacions d'alta pressió

Tipus de capaModifica

El paper de vidre pot ser de capa oberta o tancada:[9][10]

  • Els de capa tancada tenen la major part de la superfície del paper coberta de material abrasiu, per tant, s'utilitzen per treballar a mà o per materials més durs com metalls i fustes dures com el roure i la noguera americana. També proporcionen acabats molt fins. Són els més habituals.
  • Els de capa oberta tenen menys densitat de grans abrasiu. Hi ha entre un 30% i un 50% menys de grans abrasius, que fa que el paper de vidre sigui molt menys agresiu i sigui ideal per treballar amb materials més tous com l'alumini, la fusta de pi o el coure.

AdhesiuModifica

Els paper de vidre utilitzen adhesius per unir els material abrasiu amb el suport. Habitualment s'utilitzen coles d'origen animal, però aquest tipus de cola no suporta la calor generada al utilitzar el paper de vidre i no és impermeable. Els papers resistents a l'aigua utilitzen adhesius de resina amb un suport impermeable.

FormaModifica

Es pot presentar de diferents maneres:[4]

  • full: en format de 9x11 polzades (23x28 cm) o en format DIN-A4 i derivats
  • cinta: habitualment amb suport de tela per utilitzar en fregadores de cinta
  • disc: per utilitzar en fregadores de disc i d'òrbita aleatòria. Poden estar perforats per adaptar-se cada model de fregadora. Poden anar fixades amb adhesiu o velcro.
  • esponja: utilitzades en llocs estrets

Mida del graModifica

La mida del gra es refereix a la mida de les partícules de materials abrasius que estan enganxats al paper de vidre. Aquestes mesures es determinen per la quantitat de material abrasiu que pot passar per unitat de superfície. Existeixen varies normes per establir la mida del gra, que determinen no només la mida mitjana, sinó també la variació permesa respecte la mitjana. Les dues més comunes són la estatunidenca CAMI (Coated Abrasive Manufacturers Institute)[11] i la europea FEPA (Federation of European Producers of Abrasives) que és el mateix que la ISO 6344.[12][4][13]

Micro-gra
Tipus CAMI FEPA Diàmetre Utilització
Ultra-fi 800 o 1000 P1500, P2000 o P2500 8,4 a 12,6 micròmetres Escatat final i poliment d'acabats
Super-fi 400, 500 o 600 P800, P1000 o P1500 15,3 a 23 micròmetres Acabat final de fusta
Extra-fi 360 o 320 P400, P500 o P600 25,8 a 36 micròmetres Inici del poliment de la fusta
Molt fi 240 P240, P280, P320 o P360 40,5 a 58,5 micròmetres Escatat d'acabats en capes consecutives

i de plaques de guix i fusta

Macro-gra
Tipus CAMI FEPA Diàmetre Utilització
Molt fi 150, 180 o 220 P150, P180 o P220 190 a 265 micròmetres Escatat sobre fusta
Fi 100 o 120 P100 o P120 115 a 162 micròmetres Preparació de la fusta per l'acabat, neteja del

guix i eliminació de marques d'aigua en la fusta

Mitjà 80 P60 o P80 190 a 265 micròmetres Escatat de la fusta per preparar-la per eliminar

el vernís

Gruixut 40, 50 o 60 P40 o P50 336 a 425 micròmetres Eliminació de la capa de residus
Extra-gruixut 24, 30 o 36 P12, P16, P30 o P36 530 a 1815 micròmetres Primer escatat de terres de fusta

ReferènciesModifica

  1. Casey, Don. «Know How: Sandpapers and Sanding» (en anglès americà). [Consulta: 25 març 2021].
  2. «The History of Oakey» (en anglès). Oakey-abrasive. [Consulta: 25 març 2021].
  3. Pearson, Marjorie; Envirosolutions, Summit; Inc.. «Abrasives Products & Manufacturing» (en anglès). [Consulta: 25 març 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Sandpaper Grit Chart & Guide - Grainger KnowHow» (en anglès). Grainger KnowHow - Sandpaper Grit Charts & Grades, 01-01-2017.
  5. «What are the different types of backings used in coated abrasives?» (en anglès americà). [Consulta: 25 març 2021].
  6. «Sandpaper» (en anglès), 22-03-2007. [Consulta: 25 març 2021].
  7. «Abrasive Types and Materials». [Consulta: 25 març 2021].
  8. «Selecting the Right Sandpaper Grit and Type for Your DIY Job» (en anglès), 26-11-2017. [Consulta: 25 març 2021].
  9. «What is the Difference Between Open and Closed Coat Sandpaper?» (en anglès). [Consulta: 25 març 2021].
  10. Abrasives, Red Label. «What is the Difference Between Open and Closed Coat Abrasives?» (en anglès). [Consulta: 25 març 2021].
  11. «Standard Sands | UAMA» (en anglès americà). [Consulta: 25 març 2021].
  12. 14:00-17:00. «ISO 6344-3:2013» (en anglès). [Consulta: 25 març 2021].
  13. «Sandpaper Grit Chart [A Complete Sandpaper Grit Guide | toolsprokit.com]» (en anglès americà), 05-06-2020. [Consulta: 25 març 2021].

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paper de vidre