Papir Oxirinc 1007
El Papir LXX Oxirinc 1007, abreujat com LXXP.LXXP.Oxi.VII.1007, és un fragment en grec d'un manuscrit de la Septuaginta escrit en pergamí, en forma de còdex. Aquest és un dels manuscrits descoberts a Oxirinc; ha estat catalogat amb el número 1007. Paleogràficament es va datar al segle iii.
 | |
| Tipus | fragment de manuscrit  |
|---|---|
| Llengua original | grec koiné i grec antic |
| Material | papir |
| Creació | 200 |
Descripció modifica
El manuscrit conté seccions del Gènesi, (Gen 2,7-9.16-19.23 - 3,1.6-8). A Gen 2,8.18 conté el Tetragràmaton escrit amb la lletra yud al doble.[1] Aquest és un dels fragments de la Septuaginta que contenen el nom de Déu. El fragment es va publicar a The Oxyrhynchus Papyri, part VII, editat i traduït per Artur S. Hunt, Londres, 1910, pàgines 1 i 2.
El fragment es va catalogar amb el número 907 a la llista de manuscrits de la Septuaginta segons la classificació d'Alfred Rahlfs i com VH 5 i LDAB 3113.[2]
Ubicació actual modifica
Actualment el manuscrit es guarda al departament de manuscrits, a la Biblioteca Britànica situada a Londres.
Referències modifica
- ↑ Robert James Victor Hiebert, Claude E. Cox, Peter John Gentry. The Old Greek Psalter: Studies in Honour of Albert Pietersma (en anglès). Sheffield: Sheffield Acad. Press, 2001, p. 129. ISBN 1-84127-209-4.
- ↑ Larry W. Hurtado. The Earliest Christian Artifacts: Manuscripts and Christian Origins (en anglès). Sheffield: Wm. B. Eerdmans Publishing Co., 2006, p. 210. ISBN 0-8028-2895-7.
Bibliografia modifica
- Bernard P. Grenfell y Artur S. Hunt. «P.Oxy.VII 1007». Oxyrhynchus Online. Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 21 abril 2012].