Paracemomen

cubiculari

El paracemomen (Parakoimomenos), en grec medieval παρακοιμώμενος (literalment "el que dorm al costat [de la cambra de l'emperador]"), va ser un càrrec de l'Imperi Romà d'Orient que va arribar a ser un dels més alts de la cort.

Infotaula de càrrec políticParacemomen
JurisdiccióImperi Romà d'Orient Modifica el valor a Wikidata

El primer que en parla és Teòfanes el Confessor, i explica que el nom es va donar originàriament als κουϐικουλάριοι (Cubicularis), els eunucs que tenien cura de la "Sagrada alcova" o Cubiculum de l'emperador, i dormien fora de la cambra en una avantsala. Probablement el primer que va instaurar el càrrec va ser Lleó IV el Khàzar l'any 780.

Des de mitjans del segle ix i durant tot el segle X, el títol el van tenir determinades persones, no sempre els eunucs, i aprofitaven la seva proximitat a l'emperador per a exercir una influencia considerable. Alguns personatges, com ara Teòfanes el Confessor, Josep Bringas i Basili Lecapè van ser Primers Ministres, i Basili I el Macedoni va utilitzar aquest càrrec per a usurpar el tron de Miquel III l'Embriac. El lloc era important durant el segle xi, i va seguir existint durant la Dinastia Paleòleg, que van fer reformes profundes en el sistema jeràrquic de l'Imperi. Al segle XIV, el càrrec va ser separat en dues parts: el παρακοιμώμενος τοῦ κοιτῶνος, (parakoimōmenos tou koitōnos) que conservava les seves funcions al koitōn (el dormitori imperial) i el παρακοιμώμενος τῆς σφενδόνης (parakoimōmenos tes sphendonēs), el responsable de la sphendonē, el segell de l'estat. Aquest últim càrrec va tenir un paper important en l'administració de l'Imperi.[1]

ReferènciesModifica

  1. Kajdan, Aleksandr P. (ed.). The Oxford Dictionary of Byzantium. Nova York; Oxford: Oxford University Press, 1991, p. 1584. ISBN 9780195046526.