Paradigma
El terme paradigma significa «exemple» o «model».[1] En tot l'àmbit científic, religiós o un altre context epistemològic, el terme paradigma pot indicar el concepte d'esquema formal d'organització, i ser utilitzat com a sinònim de marc teòric o conjunt de teories.[2] Aquest concepte va ser originalment específic de la gramàtica, el 1992 el diccionari Merriam-Webster definia el seu ús només en aquest context, o en retòrica per referir-se a una paràbola o una faula. En lingüística, Ferdinand de Saussure va fer servir paradigma per referir-se a una classe d'elements amb similituds. El terme té també un significat en el terreny de la psicologia referint-se a acceptacions d'idees, pensaments, creences incorporades generalment durant la nostra primera etapa de vida que s'accepten com a veritables o falses sense posar-les a prova d'una nova anàlisi.[3]
Descripció
modificaUn paradigma està constituït pels supòsits teòrics generals, les lleis i les tècniques per a la seva aplicació que adopten els membres d'una determinada comunitat científica.
- Les lleis explícitament establertes i els supòsits teòrics. Per exemple, les lleis del moviment de Newton formen part del paradigma newtonià i les equacions de Maxwell formen part del paradigma que constituïx la teoria electromagnètica clàssica.
- L'instrumental i les tècniques instrumentals necessaris per a fer que les lleis del paradigma es referisquen al món real. L'aplicació en astronomia del paradigma newtonià requerix l'ús de diversos telescopis, junt amb tècniques per a la seva utilització i diverses tècniques per a corregir les dades recopilades.
- Un component addicional dels paradigmes el constituïxen alguns principis metafísics molt generals que guien el treball dins del paradigma. Tots els paradigmes, a més, contenen prescripcions metodològiques molt generals com ara: "Cal intentar seriosament compaginar el paradigma amb la naturalesa".
Etimologia
modificaEl terme paradigma s'origina en la paraula grega παράδειγμα (parádeigma) que al seu torn es divideix en dos vocables "paràmetres" (al costat) i "déigma" (model), en general, etimològicament significa «model» o «exemple». Al seu torn té les mateixes arrels que «demostrar» .[4][5]
En termes generals es pot definir al terme paradigma com la forma de visualitzar i interpretar els múltiples conceptes, esquemes o models del comportament en totes les etapes de la humanitat en el psicològic i filosòfic, que influeixen en el desenvolupament de les diferents societats així com de les empreses, integrades i influenciades per l'econòmic, intel·lectual, tecnològic, científic, cultural, artístic, i religiós que en ser aplicats poden sofrir modificacions o evolucions segons les situacions per al benefici de tots.
Paradigma científic
modificaEl filòsof i científic Thomas Kuhn va donar a paradigma el seu significat contemporani quan el va adoptar per referir-se al conjunt de pràctiques que defineixen una disciplina científica durant un període especificat de temps. El mateix Kuhn preferia els termes exemplar o ciència normal, que tenen un significat filosòfic més exacte. Tanmateix, en el seu llibre L'estructura de les revolucions científiques[6][5] defineix a un paradigma de la següent manera:
- el que es necessita observar i escrutar;
- el tipus d'interrogants que se suposa que s'ha de formular per trobar respostes en relació a l'objectiu;
- com s'han d'estructurar aquests interrogants
- com s'han d'interpretar els resultats de la investigació científica.
| « | "Considero als paradigmes com a realitzacions científiques reconegudes universalment que, durant cert temps, proporcionen models de problemes i solucions a una comunitat científica" | » |
| — Thomas Kuhn. | ||
Els models paradigmàtics són models metafísics i epistemològics, que proporcionen el "context" en el qual es formen els diferents models teòrics i teories d'un nivell inferior, prestant les directrius generals d'agrupament de les diferents teories. La injustícia epistèmica provoca que determinats subjectes i col·lectius no tinguin el mateix pes en l'elaboració de paradigmes i que per tant algunes preguntes sobre el món no es plantegin. És una conseqüència de la discriminació social de determinats col·lectius que fa que es projectin prejudicis sobre la seva vàlua i que per tant el gruix de la societat rebi amb prevenció les seves afirmacions[7]
En la ciència un paradigma és el conjunt d'experiments modèlics capaços de ser copats o emulats; sent la base per crear un consens científic. El paradigma prevalent present en el consens imperant, sovint, una manera més específica de veure la realitat o les limitacions de propostes per a la investigació futura; més que un mètode científic molt més genèric. Això podria conduir a un paradigma positivista.
Segons el filòsof, pedagog i psicòleg [[EUA|estatunidenc] John Dewey, representant del pragmatisme considera el paradigma com un conjunt d'opinions, valors i mètodes compartits pels integrants d'un col·lectiu. Per l'economista i filòsof escocès Adam Smith un paradigma representa un conjunt compartit de suposicions i explica un cert model del món que serveix de guia en la predicció d'un comportament.[5] Willis Harmon, del Stanford Research Institute, defineix el paradigma com la forma bàsica de percebre, pensar, valorar i actual segons una visió particular de la realitat.[3] Considera que existeix com una comprensió tàcita i indiscutible que es transmet a les generacions successives, més per l'experiència directa que per l'ensenyament.[8]
El paradigma es pot associar a un mapa que conté els conceptes i els corresponents límits de coneixements que s'han determinat i acceptat per un grup d'individus o la comunitat i, a l'hora, límits del mapa que delimiten la percepció o interpretació dels esdeveniments, l'aplicació dels quals pot generar o no barreres en el seu context amb l'efecte de facilitar o no determinats comportaments en situacions que s'han de resoldre d'acord amb les limitacions establertes.[3] Quan es dona per fet un paradigma es crea un espai i temps linial on res no canvia, establint-se una veritat immutable, provoca un estancament en l'evolució. Segons Kuhn, no hi ha un cos d'observació neutral que es pugui fer servir per decidir entre dues teories en competició.[6] En el cas que un paradigma establert no satisfà les necessitats d'una ciència, per nous descobriments que puguin millorar o invalidar coneixements previs, s'està davant un canvi de paradigma, pot ser un reajustament si hi ha anomalies en el paradigma vigent o bé si les anomalies són excessives, posant en dubte la validesa del paradigma i es produeix una reinterpretació segons el paradigma emergent, desembocant en el que es pot anomenar revolució científica.[3][9]
Referències
modifica- ↑ Berrio, Jordi. Els intel·lectuals, avui. Institut d'Estudis Catalans, 1993. ISBN 978-84-7283-244-2.
- ↑ Mario, Bunge. Filosofia de la tecnologia. Institut d'Estudis Catalans, 2019-08-25. ISBN 978-84-9965-484-3.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Di Mássimo Antonucc, Álvaro. Modelo teórico de gestión empresarial (en castellà). Editorial Digital UNID, 2018-02-09.
- ↑ Barcia, Roque. Primer diccionario general etimologico de la lengua espanola (en castellà), 1882.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Villanueva Alonso, Pablo. Equipos Innovadores (en castellà). Netbiblo, 2011. ISBN 978-84-9745-558-9.
- ↑ 6,0 6,1 Kuhn, Thomas. Introducció de John L.Heilbron. L'estructura de les revolucions científiques. Traducció: Josep Batalla. Obrador Edèndum. ISBN 978-84-934434-7-4.
- ↑ Fricker, Miranda. Injusticia epistémica (en castellà). Herder Editorial, 2017-10-09. ISBN 978-84-254-3928-5.
- ↑ Riccardi, Riccardo; Rodrigues, Leonel C. Intelligenza competitiva. Nelle attività negoziali e nelle organizzazioni (en italià). FrancoAngeli, 2004. ISBN 978-88-464-5734-9.
- ↑ Shapin, Steven. La revolución científica: Una interpretación alternativa (en castellà). Grupo Planeta (GBS), 2000-03-24. ISBN 978-84-493-0881-9.
Vegeu també
modifica- Canvi conceptual
- Canvi de paradigma
- Filosofia de la ciència
- L'estructura de les revolucions científiques
- Mètode científic
- Paradigma de programació.
- Pensament complex.