Parc Hernández
El parc Hernández és el parc més important de la ciutat autònoma espanyola de Melilla i està emplaçat en l'Eixample Modernista, en la plaça d'Espanya.[1]
| ||||
| Tipus | parc jardí d'escultures  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Venancio Hernández Fernández (en)  | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Melilla (Espanya) | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Material | ceràmica | |||
| Superfície | 42.000 m² | |||
| Jardí històric | ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
Història
modifica
El seu origen se situa en 1872, quan es va emplenar l'antic llit del Riu d'Or amb les terres que es van extreure per a formar el seu nou llit. En 1900 el llavors comandant general de la plaça, Venancio Hernández Fernández, va decidir la transformació de l'extensa planícia que s'utilitzava com a camp d'instrucció de la tropa i abocador de la població en un parc forestal. Per a això va comptar amb la col·laboració de la Junta d'Arbitris que va sufragar les despeses a través de la partida d'entreteniments.[1][2][3]
En 1902 es realitza el parc amb forma de trapezi segons disseny de l'enginyer Vicente García del Camp de l'any amnterior, sent inaugurat el 18 de maig i en 1906 es va iniciar la urbanització que va resultar infructuosa en arrasar una riuada el parc aquest any, en 1907 es construeix un templet en el centre del parc i s'instal·la el Fanal commemoratiu en honor al general Hernández costejada per una subscripció popular iniciada pel Telegrama del Rif.[1][4] En 1914 es construeix la portada principal amb un ambigú denominat Cafè Alhambra entre 1911 i 1918, en 1915 in dipòsit d'aigua elevat que va permetre convertir-ho en un veritable parc i en 1918 s'acaba el tancament del parc.[1][5]
Entre 1927 i 1930 es construeixen les pèrgoles, se suprimeixen quioscos i passejos, es pavimenten els més importants i s'instal·la en el soterrani del templet una col·lecció de resta arqueològics. A principis dels anys 30 es perd la rotonda del final del parc i la col·lecció arqueològica es trasllada a l'entorn de la Porta de la Marina. instal·lant-se en el soterrani del templet una biblioteca popular. En 1945 es derroca el templet i s'instal·la una font lluminosa que és derrocada entre 1951 i 1952, en 1966 es reposa i arregla el reixat metàl·lic del tancament i en 1987 s'arregla el passeig central, col·locant-se en el centre del parc una font, encara que a la fi dels anys 70 comença una llarga decadència.[1][6][7][8][9]
A l'abril de 2007, en la celebració del XXXIV Congrés de Parcs i Jardins obté al costat dels jardins de la plaça d'Espanya el títol de parc històric.[1]
Descripció
modificaCompta amb una portada principal, composta de tres portes, amb cancel·les de ferro, la central flanquejada per dos prismes, amb l'escut de Melilla i coronat per una corona, amb una torre en la qual se situa Guzmán el Bo brandant un punyal.[10][1][11]
.jpg)
.jpg)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 ; Enrique Mirón Paseos botánicos por la ciudad de Melilla, mayo.
- ↑ Bravo Nieto, Antonio. La ciudad de Melilla y sus autores, Diccionario biográfico de arquitectos e ingenieros (finales del siglo XIX y primera mitad del XX). Málaga: SEYER, 1997, p. 174-175. ISBN 84-87291-81-3.
- ↑ Bravo Nieto, Antonio; Bendahán. Guía del Modernismo en Melilla (en español-inglés). MAESTRO BOOKS, 2008. ISBN 978-90-809396-4-6.
- ↑ «El general que cambió una ciudad, Venancio Hernández» (en espanyol europeu). El Reto Histórico, 07-08-2017. [Consulta: 14 juliol 2018].
- ↑ «Conociendo nuestro patrimonio Entrada principal del Parque Hernández» (en castellà). melillamonumental.es. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ Lechado Granados, Mª del Cramen; Melero Pascual; Cabanillas Gutierréz; Amar Salat; Atencia Andreu. MELILLA GUÍA TURÍSTICA. Galland Books, 2015, p. 75. ISBN 978-84-16200-16-0.
- ↑ Bravo Nieto, Antonio. Guía de Melilla. León: EDITORIAL EVERGRAFICAS S.L., 2002, p. 69. ISBN 84-241-9300-8.
- ↑ Historia de Melilla a través de sus calles y barrios. Asociación de Estudios Melillenses, 1997.
- ↑ Camacho Martínez, Rosario. «Imagen de Melilla en la arquitectura contemporánea». A: A. Bravo Nieto y Pilar Fernández Uriel (dir.). Historia de Melilla. Melilla: Ciudad Autónoma de Melilla, Consejería de Cultura y Festejos, 2005. ISBN 84-95110-25-3.
- ↑ Bravo Nieto, Antonio. «VI». A: La construcción de una ciudad europea en el contexto norteafricano. Arquitectos e ingenieros en la Melilla Contemporánea (en español). Málaga: Ciudad Autónoma de Melilla Consejería de Cultura, Educación, Juventud y Deporte Universidad de Málaga-SEYER, 1996, p. 661. ISBN 84-87291-68-6.
- ↑ Carmona y Pachón, Francisco; Díez Sánchez. HISTORIA GRÁFICO DE MELILLA. Copartgraf, 1997. ISBN 84-87291-93-7.
