Parc Nacional de Tazekka

parc nacional al Marroc

El Parc Nacional de Tazekka (en àrab منتزه تازكة الوطني, Mutanazzah Tāzakka al-Waṭanī; en amazic ⴰⴼⵔⴰⴳ ⴰⵏⴰⵎⵓⵔ ⵏ ⵜⴰⵣⴽⴽⴰ) és un parc nacional localitzat al sud-oest de Taza, en la porció septentrional de l'Atles Mitjà oriental, englobant a l'oest el massís primari de Tazekka essencialment esquists i el massís calcari de Bab Bou-Idir a l'est, al Marroc.

Infotaula de geografia físicaParc Nacional de Tazekka
(tzm) ⴰⴼⵔⴰⴳ ⴰⵏⴰⵎⵓⵔ ⵏ ⵜⴰⵣⴽⴽⴰ
(ar) منتزه تازكة modifica
Talassemtane National Park (5065135690).jpg
modifica
TipusParc nacional modifica
Ubicació
Entitat territorial administrativaprovíncia de Taza (Marroc) modifica
 34° 06′ N, 4° 06′ O / 34.1°N,4.1°O / 34.1; -4.1
Dades i xifres
Superfície137,37 km² modifica
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
Identificadormodifica 4115 modifica
Activitat
Creació11 de juliol de 1950
Gestor/operadorHaut Commissariat des Eaux et Forêts et de la Lutte contre la Désertification

tazekka.com modifica

DescripcióModifica

Territori original, on s'individualitzen dues parts per la bellesa excepcional dels seus paisatges i per la biodiversitat: el relleu de la part occidental constituït per vessants abruptes, de crestes agudes i valls estretes i molt profunds; en l'est molt més suau i presentant nombroses grutes i avencs en raó de la gran activitat de fenòmens de karstificació. Es poden observar paisatges variats i característics del massís de Tazzeka. El cim del Jebel Tazzeka amb el seu cedrer natural, ofereix un punt de vista notable sobre tota la regió : Muntanyes de l'Atles Mitjà, humides i arboladas al contrari que el massís rifeny.

Precipitacions anualsModifica

Entre 600 mm a les valls orientals i prop d'1.500 mm sobre els cims de les muntanyes. Nevades poc important.

BioclimesModifica

Semi-àrid en baixes altituds a l'est, subhumid temperat en l'oest, Humit fins a perhumid fresc a fred als cims de les muntanyes.

Pisos de vegetacióModifica

Sostre del termomediterrani, Mesomediterrani, supramediterrani i nivell mínim de l'oromediterrani i crioromediterrani.

Flora vascularModifica

Espècies forestals majors: El cedre de l'Atles (Cedrus atlantica), el roure de fulla petita, la surera (Quercus suber), l'alzina (Quercus rotundifolia) i la teva de Berberia (Tetraclinis articulata). El nombre total d'espècies al voltant de 600, de les quals nombroses endèmiques, i unes 50 notables, rares o molt rares.[1]

FaunaModifica

Mamífers: 27 espècies recensades: el senglar (sus scrofa barbarus) que ocupa tots els massissos arbrats, el porc espí crestat (Hystrix cristata), la llúdria europea (Lutra lutra), la geneta (Genetta genetta), la llebre del cap (Lepus capensis), el conill europeu (Oryctolagus cuniculus), l'eriçó nord-africà (Atelerix algirus), la ratapinyada gran de ferradura (Rhinolophus ferrumequinum), la ratapinyada petita de ferradura (Rhinolophus hipposideros), l'esquirol nord-africà ( Atlantoxerus getulus), el xacal daurat (Canis aureus), la guineu comuna (Vulpes vulpes) a més del cérvol de Berberia (Cervus elaphus barbarus) reintroducido en 1993.

Ocells
83 espècies recensades entre elles rapaces rares o molt rares.
Rèptils i amfibis
28 espècies recensades de les quals 3 endèmiques.

El lleopard nord-africà (Panthera pardus panthera), la hiena ratllada (Hyaena hyaena) i el caracal (Caracal caracal), que havien habitat la zona, ara són extingits. El cérvol de l'Atlas (Cervus elaphus barbarus) també es va extingir, però hi ha estat reintroduït recentment.[2]

ReferènciesModifica

  1. Benabid, A. Flore et écosystèmes du Maroc. Paris:Ibis, 2000. ISBN 2-910728-13-7. 
  2. Flora and Fauna - Park National de Tazekka, (official web page of the National Park).

Enllaços externsModifica