Pare de la neu
ésser mitològic català
El Pare de la neu és un personatge de la mitologia catalana, considerat com la causa de nevades des de la fi de novembre.[1]
| Tipus | entitat mitològica  |
|---|---|
| Dades | |
| Pseudònim | Andreu, Pare de la Neu |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Part de | mitologia catalana |
| Domini | neu |
A la Garrotxa se li diu "Andreu, Pare de la Neu".[2][3][4] El 30 de novembre a la festa de Sant Andreu[3] —en altres fonts pels volts del mes de febrer– organitza una gran festassa amb molts banquets, danses i xerinola a la qual són convidats una gran multitud d'éssers fantàstics d'una i altra banda dels Pirineus. Uns mesos abans, els seus servidors plomen grans quantitats d'oques, —segons Marcel Casellas i Navinés són gallines[5]— que són el principal component dels tiberis. Aquestes plomes cauen a terra i així és com queda tot nevat.[2]
| « |
|
» |
| — Jaume Arnella i París[6] | ||
Referències modifica
- ↑ Busquets i Molas, Esteve «El sant de la neu» (pdf). Catalunya Cristiana, 04-12-1988, pàg. 23.
- ↑ 2,0 2,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Barcelona: Salvat, 1984, p. 747. ISBN 8434536730 [Consulta: 23 abril 2019].
- ↑ 3,0 3,1 Casademont, Emili «Sagàs, el primer poble català». Diari de Girona, 29-11-2009.
- ↑ Sánchez, Manuel Martín. «Andreu». A: Seres míticos y personajes fantásticos españoles (en castellà). Madrid: EDAF, 2002, p. 303. ISBN 9788441410534.
- ↑ Casellas, Marcel. «L'aloja». Discmedi, 2016. [Consulta: 23 abril 2019]. «Qui la ballarà, l'Aloja? El Pare de la Neu plomant gallines?»
- ↑ Amrnella, Jaume «El Pare de la Neu». Vallesos, 4, 2012.