Pareidolia
percepció de patrons o imatges significatius en estímuls aleatoris o vagues
La pareidolia (derivada etimològicament del grec éidolon: 'figura' o 'imatge' i el prefix par: 'amb' o 'adjunt')[1] és un fenomen psicològic que consisteix en el fet que un estímul vague i aleatori (habitualment una imatge) sigui percebut erròniament com una forma recognoscible.[2] Una explicació d'aquest fenomen d'acord amb el funcionament del cervell, és descrita per Jeff Hawkins en la seva teoria de memòria-predicció (memory-prediction framework).[3]
Descripció modifica
El caràcter aparentment sagrat de determinats jaciments arqueològics, podria ser explicat en part, amb:
- El fenomen psicològic conegut com a hierofania, generalment associat a les experiències religioses.
- El fenomen psicològic conegut com a pareidolia -perceptiu, no necessàriament patològic- utilitzat en l'exploració psicològica (test de Rorschach).
Casos coneguts modifica
Alguns exemples comuns de la pareidolia són:
- Visió d'animals o rostres en la forma dels núvols.
- Visió de rostres als cims d'alguns turons pedregosos.
- Visió de cara a la part davantera o posterior d'un vehicle (els fars representarien els ulls, la graella la boca i el parabrisa el front o cap).[4]
- Imatges de rostres en aparells (a la imatge), edificis, etc.
- Visió de persones o siluetes en el paviment.
- Audició de missatges recognoscibles en enregistraments en idiomes desconeguts o reproduïdes al revés.
- Observacions d'ovnis, críptids, fantasmes o altres fenòmens paranormals.
- Nombroses figures religioses o simplement humanes, en objectes astronòmics com la Lluna i la nebulosa de l'Àliga.
- Imatges religioses en objectes quotidians (arbres, pedres, etc.).
Citacions modifica
« | El terme pareidolia, actualment en desús, és el que designa més bé les alteracions perceptives en què, a partir d'un camp real de percepció escassament estructurat, l'individu creu percebre una cosa diferent, barrejant el percebut amb el fantasiejat. En aquest sentit, és una forma d'il·lusió o percepció enganyosa que es diferencia clarament de les al·lucinacions, pseudoal·lucinacions, al·lucinosi o metamorfòpcirs. | » |
— Martín et al.[5] |
« | Sovint l'ésser humà, en observar un objecte, un núvol o una taca, tendeix, de manera inconscient, a reconèixer en aquests objectes de formes caòtiques, patrons assimilables a objectes coneguts. Aquest fenomen és conegut com a pareidolia. | » |
— Patricio Bustamante, 2007,[6] |
« | Diverses obres rupestres i jaciments arqueològics del món presenten característiques que permeten associar-los amb el fenomen denominat pareidolia. En ells, accidents del paisatge, roques, etc., presenten formes que semblen persones, animals, etc. Sembla ser un fenomen extensiu que podria constituir-se tant en una eina d'anàlisi com de contrast d'obres i entorns pertanyents a diverses cultures del món. | » |
— Patricio Bustamante[7] |
Referències modifica
- ↑ Vegeu la forma catalana correctament estandarditzada en: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/183/Fitxes/català/P/1410/
- ↑ «Diccionari de psiquiatria» p. 89, 2007. [Consulta: 17 març 2010].
- ↑ Salvador Climent. «Sobre el cervell, la ment i la màquina» (pdf). uocpapers, 2006. [Consulta: 17 març 2010].
- ↑ «Los coches con “cara de enfado” venden más» (en castellà). Muy Interesante. G&J España Ediciones, 17-10-2008. [Consulta: 17 març 2010].
- ↑ Martín et al (pàg. 634) PDF
- ↑ Hierofania (pàg. 1)
- ↑ Pareidolia (pàg. 1)
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pareidolia |
- Las suposiciones condicionan nuestra percepción visual.(castellà)
- Cuando el cerebro nos engaña Arxivat 2010-08-09 a Wayback Machine.. (castellà)