El Paris-Soir va ser un important periòdic francès fundat a París el 1923 per Eugène Merle i a partir de 1930 dirigit per Jean Prouvost, que el va convertir en un dels diaris més importants de França.

Infotaula de publicacions periòdiques'Paris-Soir'

El Paris-Soir del 25 de setembre de 1939
Tipusdiari Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguafrancès
Data d'inici1923
Data de finalització1944
FundadorEugène Merle
Propietat deJean Prouvost Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióParís
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
PeriodicitatDiari
ÀmbitEstatal
TemaInformació general
Identificadors
ISSN256-0421

Lloc webgallica.bnf.fr… Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

El primer número va sortir al carrer el 4 d'octubre de 1923. El 1930 Jean Prouvost, industrial de la indústria tèxtil passa a controlar-lo.[1] El 1933 el diari té una tirada d'un milió d'exemplars, que puja fins al milió vuit-cents mil el 1939,[1] i en ell es publiquen articles de Joseph Kessel, Blaise Cendrars i Antoine de Saint-Exupéry.[2]

Des de l'11 de juny de 1940 el mateix editor, Jean Prouvost, continuà la seva publicació a la França de Vichy: Clermont-Ferrand, Lió, Marsella i Vichèi, mentre a la zona ocupada de París es publicà sota control alemany del 22 de juny de 1940 fins al 17 d'agost de 1944. Poc abans de l'ocupació de París, el Paris-Soir aconseguí una tirada de dos milions i mig d'exemplars, la major circulació d'un diari a Europa en aquell moment.[3]

Una edició dominical Paris-Soir dimanche fou publicada entre el 22 de desembre de 1935 i el 16 de setembre de 1939.[4][5] Una altra edició es va editar als anys 30 amb el nom de Paris-Midi.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Chupin, Ivan; Hubé, Nicolas; Kaciaf, Nicolas. La Découverte. Histoire politique et économique des médias en France (en francès), 2009, p. 50. ISBN 978-2-7071-5465-1. 
  2. "La presse écrite en France au s. XXè", per Laurent Martin, pàg. 78, edicions Le Livre de poche
  3. Flanner, Janet. Reporter at Large, 7 desembre 1940, p. 56. 
  4. Bibliothèque Nationale de France
  5. Biblioteca del Congrés