Parpella
La parpella (o també parpall, al País Valencià;[1] popularment tapa de l'ull) és un plec de pell, músculo-mucós mòbil que cobreix els ulls. Està composta (en els humans) per la membrana conjuntiva palpebral (palpebral o blefaro- és la paraula tècnica per a referir-se a les parpelles), en contacte amb el globus ocular; el tars (l'esquelet de l'ull), una capa de gruix notable però flexible; el múscul orbicular de les parpelles que li dona mobilitat; i la pell exterior.
 | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | palpebrae  |
| Part de | ull |
| artèria lacrimal i artèries palpebrals medials | |
| Innervació | nervi infratroclear, nervi supratroclear, nervi supraorbitari i nervi lacrimal |
| Identificadors | |
| MeSH | D005143 |
| TA | A15.2.07.024 |
| FMA | 54437 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.1025 |
| EB Online | science/eyelid |
| Terminologia anatòmica | |
La seva funció és la protecció de l'ull i la seva humectació a còpia d'estendre les secrecions lacrimals i altres secrecions, ja que la còrnia ha d'estar humida de forma continuada. En el moment de dormir evita que els ulls s'assequin.
Anatomia humanaModifica
Dins el tars es troben les glàndules de Meibom, de forma allargada, que ocupen tota l'altura de la parpella; són múltiples (30 a 40 en la parpella superior humana). Secreta una substància greixosa que serveix de lubricant per al lliscament de la parpella. En la parpella també es troben les glàndules de Zeis (glàndules sebàcies) i les glàndules de Moll (glàndules sudorípares) encara que són diferents de les de la resta del cos humà.
A més entre la conjuntiva i el tars es troben les lacrimals de Krause i Wolfring i en la vora lliure de cadascuna de les parpelles es troben dues o tres fileres de pèls petits, les pestanyes, cadascuna amb la seva respectiva glàndula ciliar de suor i sebàcia.
PatologiesModifica
La inflamació pot produir:
- Mussol: infecció d'alguna glàndula de Moll o de Zeis, es presenta com un edema de la parpella amb inflament i purulència.
- Meibomitis: inflamació de la glàndula de Meibom.
- Blefaritis: inflamació del teixit que forma els marges de la parpella.
Altres:
- Calazi.
- Ectropi.
- Ptosi palpebral: parpella caiguda que es presenta de vegades lligada a l'envelliment o per lesions o malalties amb la feblesa del múscul orbicular, és més freqüent en ull de tipus asiàtic oriental.
- Cabres o lladelles. Afecció parasitària
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parpella |
- Parpelles - Atles d'anatomia ocular Arxivat 2005-04-22 a Wayback Machine.
- Cirurgia de les parpelles Arxivat 2005-03-02 a Wayback Machine.
- Tumors a les parpelles Arxivat 2005-03-22 a Wayback Machine.