Parpella

(S'ha redirigit des de: Parpelles)

La parpella (o també parpall, al País Valencià;[1] popularment tapa de l'ull) és un plec de pell, músculo-mucós mòbil que cobreix els ulls. Està composta (en els humans) per la conjuntiva palpebral (palpebral o blefaro- és la paraula tècnica per a referir-se a les parpelles), en contacte amb el globus ocular; el tars (l'esquelet de la parpella), una capa de gruix notable, però flexible; el múscul orbicular de les parpelles que li dona mobilitat; i la pell exterior.

Infotaula anatomiaParpella
Detalls
Llatípalpebrae Modifica el valor a Wikidata
Part deull Modifica el valor a Wikidata
artèria lacrimal i artèries palpebrals medials Modifica el valor a Wikidata
Innervaciónervi infratroclear, nervi supratroclear, nervi supraorbitari i nervi lacrimal Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD005143 Modifica el valor a Wikidata
TAA15.2.07.024 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 54437 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1025
EB Onlinescience/eyelid Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

La seva funció és la protecció de l'ull i la seva humectació a còpia d'estendre les secrecions lacrimals i altres secrecions, ja que la còrnia ha d'estar humida de forma continuada. En el moment de dormir evita que els ulls s'assequin.

Els extrems medials i laterals de les parpelles s'ajunten formant les comissures palpebrals.

Anatomia humana modifica

Dins el tars es troben les glàndules de Meibom, de forma allargada, que ocupen tota l'altura de la parpella; són múltiples (30 a 40 en la parpella superior humana). Secreta una substància greixosa que serveix de lubricant per al lliscament de la parpella. En la parpella també es troben les glàndules de Zeis (glàndules sebàcies) i les glàndules de Moll (glàndules sudorípares) encara que són diferents de les de la resta del cos humà.

A més entre la conjuntiva i el tars es troben les lacrimals de Krause i Wolfring i en la vora lliure de cadascuna de les parpelles es troben dues o tres fileres de pèls petits, les pestanyes, cadascuna amb la seva respectiva glàndula ciliar de suor i sebàcia.

Patologies modifica

La inflamació pot produir:

 
Mussol de la parpella.
 
Cabres a la parpella.
  • Mussol: infecció d'alguna glàndula de Moll o de Zeis, es presenta com un edema de la parpella amb inflament i purulència.
  • Meibomitis: inflamació de la glàndula de Meibom.
  • Blefaritis: inflamació del teixit que forma els marges de la parpella.

Altres:

  • Calazi.
  • Ectropi.
  • Ptosi palpebral: parpella caiguda que es presenta de vegades lligada a l'envelliment o per lesions o malalties amb la feblesa del múscul orbicular, és més freqüent en ull de tipus asiàtic oriental.
  • Cabres o lladelles. Afecció parasitària

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «parpall». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parpella