Partit Alemany (Deutsche Partei, DP) és el nom emprat per diversos partits polítics alemanys en els segles XIX i XX. El nucli inicial del partit fou creat el 1866 a partir del Deutsche Hannoversche Partei, quan Hannover fou annexat a Prússia, per tal de protestar-hi. Com que defensava la reinstauració dels reis güelfs al territori, també fou anomenat Partit Güelf. Va mantenir presentació a la Dieta Prussiana i al Reichstag fins a la caiguda de la República de Weimar el 1933.

Infotaula d'organitzacióPartit Alemany
(de) Deutsche Partei modifica
Logo Deutsche Partei.svg
Dades
Tipuspartit polític modifica
Ideologia políticanacionalisme alemany, conservadorisme nacionalista, liberalisme econòmic i anticomunisme modifica
Alineació políticadreta modifica
Història
ReemplaçaLower Saxony State Party (en) Tradueix modifica
Creació1947 modifica
Dissolució15 abril 1961 modifica
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaHeinrich Hellwege modifica
Logotip del DP el 1949

Fou refundat el 1945 amb el nom de Niedersächsische Landespartei, com a partit alemany de la Baixa Saxònia, per Heinrich Hellwege, treballant amb el Deutsche Rechtspartei i el primer NPD. Va obtenir 2 escons al parlament de la Baixa Saxònia.

A les eleccions federals alemanyes de 1949 va obtenir el 4% dels vots i 18 escons. Com a resultat va formar coalició amb la CDU, la CSU i el FDP en el primer govern de Konrad Adenauer. A les eleccions federals alemanyes de 1953 va caure al 3,3% i 15 escons, i 3,4% i 17 a les de 1957, i en totes va repetir coalició. Durant aquest temps foren ministres alemanys Heinrich Hellwege, Hans Joachim von Merkatz i Hans-Christoph Seebohm.

El partit fou fonamental en l'establiment de la barrera del 5% dels vots per a entrar en el Bundestag, i això li provocà problemes interns i amb la CDU, ja que 9 membres s'uniren a la CDU. Com a resultat, el 1960 trencà la coalició i es presentà en solitari a les eleccions. A partir del 1961 el seu principal activista, Friedrich Thielen, va mantenir forts lligams amb els partits que estaven a la dreta de la CDU, com la Lliga dels Expulsats, i el 1964 participà en la fundació del NPD, però el 1967 se’n va separar, quan Adolf van Thadden començà a simpatitzar amb el nazisme. Aleshores va refundar el Partit Alemany, però no va aconseguir que tingués cap influència, ni tan sols a nivell local, i va desaparèixer novament a començaments de 1980, encara que continuà viu com a associació.

El 1993 el DP fou refundat novament a Kassel i des d'aleshores treballa amb altres partits d'extrema dreta com el Bund Freie Burger o el Freiheitliche Deutsche Volkspartei (escissió de la Unió del Poble Alemany DVP a Saxònia-Anhalt que va absorbir el 2003). El  cap del nou partit fou Johannes Freiherr von Campenhausen, fins que el 2001 fou substituït per Heiner Kappel. El 2005 Kappel fou expulsat del partit per intentar establir una aliança amb Die Republikaner i la DVU, encara que molts dels militants donaven suport a una possible aliança amb la DVU i el NPD. Aleshores es va establir una direcció conjunta sota Eberhard Lehmann, Claudia Wiechmann i Ulrich Paetzold.

El partit ha estat investigat a Turíngia i Baviera per la seva militància ultradretana i conclogueren que, tot i que mantenia lligams amb grups neonazis, aquests no eren prou forts com per a prohibir-lo. Actualment no té representació parlamentària a cap nivell, i només té alguns regidors a alguns ajuntaments. Edita el mensual Deutschland-Post.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Alemany
  • Horst W. Schmollinger, Kapitel Deutsche Partei a: "Parteien-Handbuch", Westdeutscher Verlag, Opladen, 1983.