Partit Carlista d'Euskal Herria
Partit Carlista d'Euskal Herria-Euskal Herriko Karlista Alderdia (EKA) én un partit polític fundat l'any 1974 i federat amb el Partit Carlí (1970) d'Espanya. La seva publicació oficial és Montejurra, igual que l'històric acte carlista que celebrava antigament la Comunió Tradicionalista de Don Xavier de Borbó i Parma, fins a 1971, i que el Partit Carlí va seguir celebrant tots els anys el primer diumenge de maig.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític espanyol  | ||||
| Ideologia | socialisme autogestionari | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1974 2000 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | eka.partidocarlista.org | ||||
Després de l'Assemblea de juliol de 2007, van ser designats com a Secretària General, Begoña Aguirre, i com Secretari d'Organització, Feliciano Vélez (qui després de les eleccions municipals de 2007, resultà escollit alcalde del municipi navarrès de Puente la Reina a les llistes de l'Agrupació Electoral Puentesina).
Ideologia
modificaCom el partit en el qual s'integra, té una línia política d'esquerra alternativa, socialista autogestionària, foralista i federalista. Es tracta d'un partit lliurement federat a la resta de partits carlins d'Espanya ("les Espanyes" en la terminologia històrica del carlisme), amb estatuts propis i inscrit en el Registre d'Associacions Polítiques del Ministeri de l'Interior, Tom 4º, Foli 334.[1]
Té com aspiració aconseguir la configuració federal d'Espanya, mitjançant el pacte lliure i voluntari de tots els pobles que la conformaria i l'establiment d'una "societat lliure, democràtica i socialment justa".
Planteja la constitució d'una Federació Basca integrada per les províncies d'Àlaba, Guipúscoa, Biscaia i Navarra.
Processos electorals i presència institucional
modificaFins a 1987 va comptar amb uns deu regidors[2] en els ajuntaments de diverses localitats urbanes de mida mitjana com Tolosa (Guipúscoa) o Sangüesa (Navarra). En les localitats rurals de menor mida sempre ha impulsat o recolzat diverses plataformes veïnals com l'Agrupació Electoral Puentesina, en el cas de Pont la Reina/Gares (Navarra). En aquest tipus de candidatures en 2003 van resultar elegits com a regidors els següents carlins navarresos: Gerardo Montoya (Noáin), Feliciano Vélez y Aurelio Laita (Puente la Reina/Gares), J. Joaquín Urra (Artajona), Federico Salcedo (Andosilla), Cruz Barandalla y Roberto Beruete (Cirauqui), y Carlos García (Tabar).
En les primeres eleccions al Parlament de Navarra, el 1979, amb 12.165 vots (4,79%) va aconseguir un escó que va ser ocupat per Mariano Zufia.
En les eleccions de 1983 baixaria fins als 6.733 vots (2,55%), perdent l'escó, que ja no recuperaria.
Entre els anys 1986 i 1987 va estar integrat en la coalició Esquerra Unida (Espanya).
En les eleccions de 1991 obtindria 1.353 vots (0,50%).
En les eleccions de 1995 baixaria a 843 vots (0,29%)
En les eleccions de 1999 pujaria lleugerament a 869 vots (0,29%)
En les eleccions de 2003 ascendiria novament fins als 1.017 vots (0,34%)
En les eleccions de 2007, les últimes en les que va presentar candidatura, retrocediria a 541 vots (0,17%).
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Registro de Asociaciones Políticas del Ministerio del Interior». Arxivat de l'original el 2008-01-25. [Consulta: 3 febrer 2008].
- ↑ «Elecciones Municipales en Euskadi y Navarra 1979-2015».
Enllaços externs
modifica- Web del Partit Arxivat 2018-01-19 a Wayback Machine.