Partit Socialdemòcrata de Suècia
El Partit Socialdemòcrata Suec (en suec Sveriges socialdemokratiska arbetareparti) es presenta a les eleccions amb la denominació Partit dels treballadors - Socialdemòcrates (Arbetarepartiet-Socialdemokraterna). El dels Socialdemòcrates, com se'ls sol denominar generalment (Socialdemokraterna) és el més antic partit polític i el més gran de Suècia. El partit va ser fundat el 1889. En 1917 hi va haver una escissió de la qual els comunistes i els revolucionaris d'esquerres van formar el que és ara el Partit de l'Esquerra. El símbol del partit és la tradicional rosa roja.
(sv) Sveriges socialdemokratiska arbetareparti  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | S | ||||
| Tipus | partit socialdemòcrata partit polític | ||||
| Ideologia | socialdemocràcia socialisme democràtic | ||||
| Alineació política | centreesquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 23 abril 1889 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit dels Socialistes Europeus Aliança Progressista Internacional Obrera i Socialista (1923–1940) | ||||
| Membres | 75.000 (2020) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Magdalena Andersson (2021–) | ||||
| Secretària general | Lena Rådström Baastad | ||||
| Joventuts | Lliga de la Joventut Socialdemòcrata de Suècia | ||||
| Propietari de | |||||
| Parlament de Suècia (2025) | 106 / 349 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Número de telèfon | +46-8-700-26-00 | ||||
| Lloc web | socialdemokraterna.se | ||||
   | |||||
.svg&lang=ca)
El Partit Socialdemòcrata Suec és l'arquitecte de l'Estat de Benestar en aquell país, sent un dels exemples més coneguts en el món de la posada en pràctica del model socialdemòcrata de desenvolupament.
El 4 de novembre de 2021 Magdalena Andersson es va convertir en la líder del Partit Socialdemòcrata de Suècia.[1]
El logo del seu partit està dissenyat pel valencià Xavier Mariscal.
Líders del Partit Socialdemòcrata
modifica| Nom | Mandat |
|---|---|
| lideratge col·lectiu | 1889-1896 |
| Claes Tholin | 1896-1907 |
| Hjalmar Branting | 1907-1925 |
| Per Albin Hansson | 1925-1946 |
| Tage Erlander | 1946-1969 |
| Olof Palme† | 1969–1986 |
| Ingvar Carlsson | 1986–1996 |
| Göran Persson | 1996–2007 |
| Mona Sahlin | 2007-2011 |
| Håkan Juholt | 2011-2012 |
| Stefan Löfven | 2012- |
† = assassinat en el càrrec
Resultats electorals
modifica
Riksdag
modifica| Any | Vots | % | Escons | +/– | Govern |
|---|---|---|---|---|---|
| 1896 | 206 | 0.1 (#5) | 1 / 230 |
 1
|
Oposició |
| 1899 | 313 | 0.2 (#5) | 1 / 230 |
= | Oposició |
| 1902 | 6,321 | 3.5 (#3) | 4 / 230 |
3
|
Oposició |
| 1905 | 20,677 | 9.5 (#3) | 13 / 230 |
9
|
Oposició |
| 1908 | 45,155 | 14.6 (#3) | 34 / 230 |
21
|
Oposició |
| 1911 | 172,196 | 28.5 (#3) | 64 / 230 |
30
|
Oposició |
| Mar | 228,712 | 30.1 (#3) | 73 / 230 |
9
|
Oposició |
| Sep | 266,133 | 36.4 (#2) | 87 / 230 |
14
|
Oposició |
| 1917 | 228,777 | 31.1 (#1) | 87 / 230 |
 1
|
Coalició |
| 1920 | 195,121 | 29.6 (#1) | 75 / 230 |
11
|
Oposició |
| 1921 | 630,855 | 36.2 (#1) | 93 / 230 |
18
|
Minoria (1921–23) |
| Oposició (1923–24) | |||||
| 1924 | 725,407 | 41.1 (#1) | 104 / 230 |
11
|
Minoria (1924–26) |
| Oposició (1926–28) | |||||
| 1928 | 873,931 | 37.0 (#1) | 90 / 230 |
14
|
Oposició |
| 1932 | 1,040,689 | 41.7 (#1) | 104 / 230 |
14
|
Minoria (1932–1936) |
| Oposició (1936) | |||||
| 1936 | 1,338,120 | 45.9 (#1) | 112 / 230 |
9
|
Coalició |
| 1940 | 1,546,804 | 53.8 (#1) | 134 / 230 |
22
|
Coalició |
| 1944 | 1,436,571 | 46.6 (#1) | 115 / 230 |
19
|
Majoria |
| 1948 | 1,789,459 | 46.1 (#1) | 112 / 230 |
3
|
Minoria |
| 1952 | 1,729,463 | 46.1 (#1) | 110 / 230 |
2
|
Coalició |
| 1956 | 1,729,463 | 44.6 (#1) | 106 / 231 |
4
|
Coalició |
| 1958 | 1,776,667 | 46.2 (#1) | 111 / 231 |
5
|
Minoria |
| 1960 | 2,033,016 | 47.8 (#1) | 114 / 232 |
3
|
Minoria |
| 1964 | 2,006,923 | 47.3 (#1) | 113 / 233 |
1
|
Minoria |
| 1968 | 2,420,242 | 50.1 (#1) | 125 / 233 |
12
|
Majoria |
| 1970 | 2,256,369 | 45.3 (#1) | 163 / 350 |
38
|
Minoria |
| 1973 | 2,247,727 | 43.6 (#1) | 156 / 350 |
7
|
Minoria |
| 1976 | 2,324,603 | 42.7 (#1) | 152 / 349 |
4
|
Oposició |
| 1979 | 2,356,234 | 43.2 (#1) | 154 / 349 |
2
|
Oposició |
| 1982 | 2,533,250 | 45.6 (#1) | 166 / 349 |
12
|
Minoria |
| 1985 | 2,487,551 | 44.7 (#1) | 159 / 349 |
7
|
Minoria |
| 1988 | 2,321,826 | 43.2 (#1) | 156 / 349 |
3
|
Minoria |
| 1991 | 2,062,761 | 37.7 (#1) | 138 / 349 |
18
|
Oposició |
| 1994 | 2,513,905 | 45.2 (#1) | 161 / 349 |
23
|
Minoria |
| 1998 | 1,914,426 | 36.4 (#1) | 131 / 349 |
30
|
Minoria |
| 2002 | 2,113,560 | 39.9 (#1) | 144 / 349 |
13
|
Minoria |
| 2006 | 1,942,625 | 35.0 (#1) | 130 / 349 |
14
|
Oposició |
| 2010 | 1,827,497 | 30.7 (#1) | 112 / 349 |
18
|
Oposició |
| 2014 | 1,932,711 | 31.0 (#1) | 113 / 349 |
1
|
Coalició |
| 2018 | 1,830,386 | 28.3 (#1) | 100 / 349 |
13
|
Coalició (2018–21) |
| Minoria (2021–22) | |||||
| 2022 | 1,964,474 | 30.3 (#1) | 107 / 349 |
7
|
Oposició |
Parlament Europeu
modifica| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/− | Grup |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1995 | Maj Britt Theorin | 752,817 | 28.1 (#1) | 7 / 22 |
PES | |
| 1999 | Pierre Schori | 657,497 | 26.0 (#1) | 6 / 22 |
1
| |
| 2004 | Inger Segelström | 616,963 | 24.6 (#1) | 5 / 19 |
1
| |
| 2009 | Marita Ulvskog | 773,513 | 24.4 (#1) | 5 / 18 6 / 20 |
|
S&D |
| 2014 | 899,074 | 24.2 (#1) | 5 / 20 |
1
| ||
| 2019 | Heléne Fritzon | 974,589 | 23.5 (#1) | 5 / 20 |
= | |
| 2024 | 1,039,676 | 24.78 (#1) | 5 / 21 |
= |
Referències
modifica- ↑ «4 november 2021». Reuters, 04-11-2021. [Consulta: 21 febrer 2025].
