Partit Socialisme i Llibertat
El Partit Socialisme i Llibertat (portuguès: Partido Socialismo e Liberdade, abreujat PSOL) és un partit polític brasiler d'esquerres. El partit es defineix com a socialista i democràtic. El logo del partit va ser dissenyat pel carismàtic dibuixant Ziraldo Alves Pinto.[1] El 14 de març de 2018 la regidora de Rio de Janeiro, Marielle Franco, fou assassinada a trets al centre de la ciutat després de participar en una taula rodona sobre feminisme, crim l'autoria del qual resta per esclarir.[2]
(pt-br) Partido Socialismo e Liberdade 
| |||||
|
|||||
.jpg) | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PSOL | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia política | Ecosocialisme, socialisme democràtic | ||||
| Alineació política | esquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 6 juny 2004 | ||||
| Fundador | Heloísa Helena Lima de Moraes Carvalho | ||||
| Activitat | |||||
| Membres | 291,552 (2023) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Presidència | Paula Coradi | ||||
| Afiliació nacional | Federação PSOL REDE | ||||
| Diputats | 13 / 513 | ||||
| Senadors | 0 / 81 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Número de telèfon | +55-61-3963-1750 | ||||
| Lloc web | psol50.org.br | ||||
     | |||||
Història modifica
Va ser fundat el 2004 per antics membres del Partit dels Treballadors (PT) de l'ala radical i que havien estat expulsat un any abans per oposar-se al «gir al centre» que havia adoptat el primer govern Luiz Inácio Lula da Silva. Les principals figures dissidents van ser Heloísa Helena, Babá, Luciana Genro o João Batista.[3]
El PSOL va tenir alguns problemes a l'hora del registre, ja que en el primer intent només es van reconèixer 450.000 de les 700.000 signatures presentades.[4] El partit va créixer després de l'escàndol de les mensualitats del govern de Lula da Silva.[5] Aquest escàndol va atreure al PSOL a polítics desencantats amb la moderació del PT i la corrupció existent al si del govern.[6]
En les eleccions presidencials del 2006 el PSOL va triar Helena com a candidata a presidenta, amb César Benjamin com a vicepresident. Aquesta candidatura va quedar en tercer lloc amb el 6,85% dels vots. En les eleccions de 2010, Plinio Arruda va obtenir el 0,87% (888.000 vots). En les eleccions presidencials de 2014, la candidata del PSOL, Luciana Genro va obtenir l'1,55% dels vots (1,6 milions).[7] En les de 2018, el candidat va ser Guilherme Boulos, assolint el 0.58% dels vots (617.122).[8]
La nova llei electoral brasilera, que restringeix la capacitat dels partits minoritaris, va comportar la creació de diverses coalicions. El PSOL va unir forces amb el partit Rede Sustentabilidade (fundat per Marina Silva i Heloísa Helena el 2013).[9][10] La nova coalició, PSOL-Rede, va decidir no presentar cap candidat a les presidencials de 2022 i donar el seu suport a la campanya de Lula da Silva.[11] En les generals, la formació va obtenir un total de 14 congressistes.[12]
Resultats electorals modifica
Eleccions legislatives modifica
| Any | Cambra de Diputats | Senat Federal | Govern | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Escons | +/– | Vots | % | Escons | +/– | ||
| 2006 | 1,149,619 | 1.23% | 3 / 513 |
Nou | 351,527 | 0.42% | 1 / 81 |
Nou | Oposició |
| 2010 | 1,142,737 | 1.18% | 3 / 513 |
= | 3,041,854 | 1.78% | 2 / 81 |
 1
|
Oposició |
| 2014 | 1,745,470 | 1.79% | 5 / 513 |
2
|
1,045,275 | 1.17% | 1 / 81 |
 1
|
Suport (2014-16) |
| Oposició (2016-18) | |||||||||
| 2018 | 2,783,669 | 2.83% | 10 / 513 |
5
|
5,273,853 | 3.08% | 0 / 81 |
1
|
Oposició |
| 2022[a] | 3,852,246 | 3.52% | 12 / 513 |
2
|
675,244 | 0.68% | 0 / 81 |
= | Coalició |
- ↑ Coalició amb REDE (Xarxa de Sostenibilitat).
Referències modifica
- ↑ «Ziraldo e a logomarca do PSOL» (en portuguès brasiler). Contexto Alagoas, 01-09-2022. [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ «Assassinen a trets al Brasil l'activista Marielle Franco». Directa, 16-03-2018. Arxivat de l'original el 15 d’abril 2018. [Consulta: 14 abril 2018].
- ↑ Magalhães, Luiz Antonio. «O PT e a crise, por Valter Pomar» (en portuguès brasiler). Correio da Cidadania. [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ «TSE concede registro definitivo para o PSOL» (en portuguès brasiler). Senado Federal, 16-09-2005. [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ «Entenda o escândalo do mensalão» (en portuguès brasiler). R7 Notícias, 08-10-2009. Arxivat de l'original el 2010-05-29. [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ «Chico Alencar desfilia-se do PT hoje e pode ir para o Psol» (en portuguès brasiler). Gazeta Digital, 27-09-2005. Arxivat de l'original el 2022-10-29. [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ Maia, Dominique. «Confira o histórico das eleições presidenciais no Brasil» (en portuguès brasiler). Politize!, 08-08-2022. [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ «Resultado das Eleições 2018» (en portuguès brasiler). Gazeta do Povo. [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ D'Agostino, Rosanne. «TSE aprova registro da federação formada por PSOL e Rede» (en portuguès brasiler). Globo, 26-05-2022. [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ Lemos, Iara. «De mãos dadas com Heloísa Helena, Marina abre evento para lançar partido» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 16-02-2013. [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ Bronze, Giovanna. «Eleições 2022: Boulos é escolhido presidente da federação PSOL-Rede» (en portuguès brasiler). CNN Brasil, 23-05-2022. [Consulta: 29 octubre 2022].
- ↑ «Como fica o Congresso Nacional a partir de 2023» (en portuguès brasiler). Extra Classe, 03-10-2022. [Consulta: 29 octubre 2022].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Socialisme i Llibertat |