Partit Socialista Polonès
El Partit Socialista Polonès (polonès Polska Parti Socjalistyczna, PPS), va ser un partit polític de Polònia d'ideologia esquerrana, creat el 1892 i obligat a fusionar-se el 1948 en el Partit Obrer Unificat Polonès. Józef Piłsudski, fundador de l'estat polonès reviscolat, va ser membre i posteriorment cap del PPS durant els primers anys del segle 20.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | ППС, PPS i PPS  | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia política | socialisme socialisme democràtic | ||||
| Alineació política | esquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | novembre 1892 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Internacional Obrera i Socialista (1923–1940) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Krystyna Cała (en)  (2006–2006)Wojciech Konieczny (2019–) | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | ppspl.eu | ||||
 | |||||
El PPS es va fundar a París el 1892 per emigrats polonesos, de caràcter nacionalista i independentista propolonès. El 1893 se li va unir el Partit Social Demòcrata del Regne de Polònia i Lituània (SDKPiL), de caràcter més prorevolucionari i comunista. Una divisió semblant es va produir el 1906, amb la Polska Parti Socjalistyczna - Frakcja Rewolucyjna seguidors de Józef Piłsudski, que van donar suport a la independència i els ideals nacionalistes, i la Polska Parti Socjalistyczna - Lewica que es va aliar amb el SDKPiL. Aviat però, l'EPA-FR va recuperar el seu domini i va canviar el seu nom per volta a l'EPA, mentre que l'EPA-L fou eclipsat, i el 1918 es va fusionar amb la formació de SDKPiL el Partit Comunista de Polònia.
Durant la Segona República de Polònia d'antuvi recolzà Józef Piłsudski, fins i tot el seu cop de maig, però més tard es va situar a l'oposició. El partit dona suport a la resistència polonesa durant la Segona Guerra Mundial com el clandestí polonèsPartit Socialista Polonès - Llibertat, Igualtat, Independència (Polska Parti Socjalistyczna - Wolność, Równość, Niepodległość). Després de les eleccions parlamentàries poloneses de 1947, en les quals van participar aliats al Partit Obrer Polonès, es van escindir el 1948. Una facció, dirigida per Edward Osóbka-Morawski, intentà unir forces amb el Partit Camperol Polonès i formar un front unit contra els comunistes. Una altra facció, encapçalada per Józef Cyrankiewicz, va sostenir que els socialistes havien de donar suport als comunistes en l'aplicació d'un programa socialista, però s'oposaven a la imposició de la norma del partit únic. Les hostilitats polítiques de la preguerra influïren en els esdeveniments, i Stanisław Mikołajczyk, líder del Partit Camperol, era contrari a formar un front unit amb els socialistes. Els comunistes s'aprofitaren de les divisions fent dimitir Osóbka-Morawski i nomenant Cyrankiewicz primer ministre de Polònia.
El 1948 la facció socialista de Cyrankiewicz es va fusionar amb el Partit Obrer Polonès (PPR) per formar el Partit Obrer Unificat Polonès (Zjednoczona Polska Parti Robotnicza; PZPR), el partit governant a la República Popular de Polònia; els restes de l'altra facció va sobreviure en l'emigració al Govern polonès a l'exili.
Tanmateix, el nou PPS seguia sent un grup marginal dins del panorama polític de la Tercera República. El seu òrgan de propaganda era el diari Robotnik ("El treballador").
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Socialista Polonès |