Pascal Le Corre
Pascal Le Corre (1959) és un pianista i professor de música francès.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1959  (64/65 anys) | ||
| Formació | Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | París Orleans | ||
| Ocupació | pianista, pedagog musical | ||
| Ocupador | Conservatoire de Paris | ||
| Instrument | Piano | ||
| |||
Le Corre va estudiar piano amb Aldo Ciccolini al Conservatori de Paris (sobre qui va publicar el llibre Aldo Ciccolini. Je suis un lirico spinto... el 2007),[1] música de cambra amb Jean Hubeau, anàlisi musical amb Betsy Jolas, acompanyament de piano amb Jean Koerner i instrumentació amb Marius Constant. Va ser premi al concurs internacional de piano Maria Canals a Barcelona el 1984 i va rebre una beca de la Fundació Yehudi Menuhin i Georges Cziffra i de l'"Acció Musicale Philip Morris" i va adquirir la llicència per ensenyar piano, acompanyament de piano i música de cambra.
Com a pianista, Le Corre ha actuat principalment a Europa, EUA i Japó. Va treballar juntament amb l'"Orchestre Lamoureux" i l'"Orchestre Colonne", l'"Ensemble Orchester" de Paris i l'Orquestra de Paris. A més de les obres de Beethoven, Mozart i Liszt, el seu repertori inclou composicions de compositors del segle XX com Francis Poulenc, Eric Satie, Tōru Takemitsu, Heitor Villa-Lobos i Stavros Xarchakos. En disc va tocar a obres de piano de Florent Schmitt, Composicions per a violí i piano de Karol Szymanowski (amb Annick Roussin)[2] i la versió per a piano de l'òpera Pelléas et Mélisande de Claude Debussy.
Des de 1983, Le Corre va ser professor d'acompanyament de piano al Conservatori Amiens. El 1986 es va convertir en assistent a la classe de piano de Jean-Claude Pennetie al Conservatoriire de París. Posteriorment va ensenyar piano al conservatori Gabriel Fauré de París i acompanyament de piano al conservatori d'Orleans.