Passiè Paulus

amic de Plini el Jove
(S'ha redirigit des de: Passiè Paule)

Gai Passiè Paulus Properci Bles (llatí: Gaius Passienus C. f. Serg. Paullus Propertius Blaesus)[1] fou un amic de Plini el Jove, de rang eqüestre i conegut pels seus poemes elegíacs i lírics.

Infotaula de personaPassiè Paulus
Nom original(la) C. Passennus C. f. Serg. Paullus Propertius Blaesus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle I dC Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsGaius Passenius Paulus (en) Tradueix () Modifica el valor a Wikidata

Havia nascut al municipi de Mevània a Úmbria, igual que Properci, el qual considerava un dels seus antecessors; d'aquí que incorporàs el nomen de Properci al seu nom. Plini considerava que la poesia del seu amic Passiè era la millor, i va fer moltes al·lusions als seus versos. També l'unia amistat amb Javolè Prisc.[2]

S'ha identificat amb aquest personatge una inscripció[3] trobada a Assís (no lluny de Mevània) que consisteix solament amb la dedicatòria: C. Passenno, C. f., Sergia [tribu], Paullo Propertio Blaeso, és a dir, '[dedicat a] Gai Passèn Paulus Properci Bles, fill de Gai, de la tribu Sèrgia'.[4][5]

Referències modifica

  1. El nomen d'aquest personatge presenta variants: mentre que la inscripció l'anomena Passennus, en els manuscrits de Plini apareix com a Passenius, mentre que la forma més corrent, en altres personatges, és Passienus.
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 157. 
  3. CIL XI, 05405
  4. «RE:Passennus C. f. Serg. Paullus Propertius Blaesus». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. 
  5. Eck, Werner; Holder, Paul; Pangerl, Andreas; Weiß, Peter «Ein überraschendes Phänomen: Neue Zeugen in zwei Diplomen für die Truppen von Moesia inferior vom 11. Oktober 146». Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik, 195, 2015, pàg. 222–230.