Patacons vistos pel davant i pel darrere

El patacó és una peça més o menys quadrada feta amb un parell de bocins de cartolina o de cartó procedents, generalment, d'una carta de baralla espanyola o d'una caixa de llumins, doblegats i encaixats entre si de tal manera que quedin les dues cares diferents i poder distingir el davant del darrere. Aquesta peça era utilitzada pels infants de Catalunya per a jugar al joc dels patacons, un joc de punteria, destresa i sort que es pot jugar tant al carrer com a casa i del qual n'hi ha moltes modalitats de joc. El seu origen està en la paraula patac ‘cop violent i sobtat'.[1]

HistòriaModifica

Durant molts anys ha estat una de les joguines més representatives de generacions d'avis i àvies de Catalunya. Ha estat una joguina cabdal pels infants fins ben entrat els anys seixanta, ja que tant podia servir de joguina com de moneda per als nens i això feia que el patacó fos una peça de joc amb un alt valor pels infants. Molts cops era un objecte d'aposta per obtenir-ne més amb el risc de perdre els que es tenien. Per a construir-los els nens i nenes esperaven que els adults i sobretot els avis llencessin les cartes ja usades de les seves partides al cafè. Normalment quan les cartes molt utilitzades o marcades (per fer trampa) dels avis ja no servien, aquests les donaven als infants i a partir d'aquí ells es construïen els seus patacons o recollien les caixes buides de llumins que la gent gran que fumava deixava a les taules dels cafès.

ConstruccióModifica

El procediment de construcció s'inicia partint una carta per la meitat, quedant-ne dues parts iguals. Tot seguit es posen els dos trossos un sobre l'altre en forma d'angle de noranta graus i es doblega el tros en posició horitzontal cap enrere i després es torna a doblegar cap endavant. Amb el tros vertical es fa el mateix i per últim s'encaixa el tros que ens queda lliure en la ranura que formen els altres plecs. Cal tenir en compte que les dues cares del patacó han de ser diferents per poder distingir el davant del darrere.

Modalitats de jocModifica

Hi ha molts jocs de patacons:

  1. Un dels més coneguts és el que s'anomena “picada” que es tracta de posar el patacó al terra de cara enlaire al qual anomenem patacó base. Cada jugador pica amb els seus patacons sobre aquest patacó base. Si no aconseguim girar-lo, hem de deixar el nostre patacó a terra. Quan algú aconsegueix girar el patacó base, s'emporta tots els patacons que estan a terra excepte el patacó base.
  2. Hi ha un altre joc que s'anomena “pica paret” on es marca una línia a terra separada un pam de la paret. Cada jugador té tres patacons i per torns llença un patacó a rebotar contra la paret. Si el patacó queda entre la paret i la ratlla, aquest patacó queda retingut mentre que si el patacó queda més enllà de la línia el seu amo el recupera. Quan hi ha patacons retinguts i un jugador llença el seu patacó i no cau dins llavors aquest jugador s'emportarà el seu patacó i tots els que hi hagi dins retinguts. El joc acaba quan els jugadors marquin o quan ja no quedin patacons per jugar a algun dels jugadors. (aquest és el joc que jo inclouria en l'espai de carrer com a representant del patacó i que els infants es facin un o diversos patacons).
  3. Un altre joc on es poden utilitzar els patacons és el joc del canut o tella, posant els patacons sobre una superfície cilíndrica i intentant tombar tants patacons com hi posem en un màxim de tres tirades.
  4. També es poden utilitzar els patacons per jugar a la xarranca, o al set i mig. Per jugar al joc del 7 i mig es tracta de llençar el patacó a sobre d'un tauler de 7 i ½ tants cops com faci falta sense passar-se de 7 i ½. El jugador pot plantar-se quan consideri oportú sempre que no es passi de 7i ½.

Galeria d'imatgesModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Patacó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica