Patrick Besson

escriptor francès

Patrick Besson (París, 1 de juny de 1956) és un escriptor i periodista francès.

Infotaula de personaPatrick Besson
Biografia
Naixement1r juny 1956 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
19è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, novel·lista, escriptor, crític literari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMarianne
Le Figaro
L'Humanité Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads author: 144655

Nascut d'un pare «rus mig jueu, gaullista», i d'una mare croata monàrquica, que donava suport al regne de Iugoslàvia de la Dinastia Karađorđević, Patrick Besson publica l'any 1974, amb disset anys, la seva primera novel·la, Les Petits Maux d'amour. Obté el Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa l'any 1985 per a Dara i el Premi Renaudot l'any 1995 per Les Braban.

En un principi simpatitzant comunista, és cronista literari al diari L'Humanité. Col·laborarà a continuació a VSD, a Le Figaro, a Le Figaro Magazine, a Le Point, a Voici i a Marianne, i es presentarà sempre com un «comunista no practicant».

Des del 2000 és membre del jurat del premi Renaudot. El 5 de desembre de 2012 és condecorat amb la Medalla de la bandera sèrbia pel president serbi Tomislav Nikolić, el mateix dia que l'exsecretari de Justícia estatunidenc Ramsey Clark.[1]

Polèmiques modifica

Acostumat a crítiques literàries mordaces i polèmiques públiques, Patrick Besson ha col·laborat igualment al diari L'Idiot international de Jean-Edern Hallier.

Durant les guerres de Iugoslàvia, Patrick Besson va donar suport a Sèrbia, publicant el llibre Contre les calomniateurs de la Serbie, la qual cosa li ha valgut polèmiques amb altres intel·lectuals d'esquerra com Michel Polac, Romain Goupil i Didier Daeninckx. Atacat per aquest últim, li ha consagrat un pamflet en forma de novel·la, titulat Didier dénonce (edicions Gérard de Villiers). Va signar també, l'any 1999, la petició « Els europeus volen la pau », llançada pel col·lectiu « No a la guerra »[2][3]

Una crònica apareguda a Le Point, a començaments de desembre de 2011, crítica Eva Joly, candidata d'Europa Ecologia Els Verds a les eleccions presidencial, aprofitant el seu origen estranger i el seu accent.[4] Aquesta crònica suscita vives crítiques d'una part de la classe política i d'associacions antiracistes[5]

Al setembre de 2012, una crònica apareguda a Le Point atacant Annie Ernaux per haver dirigit el que Patrick Kéchichian anomena una « crida col·lectiva en contra d'un únic home », Richard Millet, i sobretot una « llista exhaustiva de denunciants que quedarà a la història de les cartes franceses com la llista Ernaux ».[6] Qualifica d'altra banda Annie Ernaux de « escriptor lamentable ».[7]

Al desembre de 2014, un altre article publicat a Le Point promou el llibre Small Miracles de Djan Seylan, un recull d'imatges de « noies africanes i asiàtiques que vivien nues al temps de la colonització [...] entre 11 i 17 anys » ; « el més bonic regal de Nadal que es pugui fer a un pedòfil ».[8] L'article relata la fascinació de Besson per a aquestes « dones que s'oferien o prohibides »[9]

Obres modifica

Referències modifica

  1. AFP. «Patrick Besson décoré par Belgrade» (en francès), 05-12-2012. [Consulta: 15 gener 2020].
  2. «Liste des personnalités signataires de l'Appel». nonguerre.chez.com.
  3. Renaud Dély. «L'extrême droite ratisse large contre les frappes de l'Otan. Le «Collectif non à la guerre» a tenu une réunion proserbe hier soir». liberation.fr, 22-04-1999.
  4. magazine, Le Point. «Eva Joly, présidente de la République» (en francès), 01-12-2011. [Consulta: 15 gener 2020].
  5. «Billet du "Point": une "attaque raciste" pour Joly, "de l'humour" pour Giesbert» (en francès). Le Monde, 03-12-2011.
  6. «Le vrai "déshonneur" de Richard Millet» (en francès). Le Monde.fr, 10-09-2012.
  7. magazine, Le Point. «La liste Ernaux» (en francès), 20-09-2012. [Consulta: 15 gener 2020].
  8. «Djan H. Seylan - Auteur - Ressources de la Bibliothèque nationale de France». data.bnf.fr. [Consulta: 13 desembre 2016].
  9. Besson, Patrick «Patrick Besson: vive les colonisées». Le Point, 13-12-2014 [Consulta: 13 desembre 2016].